Cultura

L'últim octubre

Fa unes tres setmanes vaig visitar en Miquel Pairolí al Trueta. Estava molt prim, la malaltia era implacable, però em va rebre assegut, la mirada serena i el gest cordial i reposat de sempre. Havia de fer-li entrega del Serra d'Or, el premi que havia rebut pel seu últim dietari i que ja no va poder anar a recollir personalment. Uns mesos abans l'havia conegut per primer cop. Per mi, en Miquel era l'Escaire i el Punt, un articulista de referència, íntegre, granític en la defensa d'uns principis, d'una prosa modèlica i sense una esquerda, resistent com de fang de càntir, infal·lible, un cirurgià de la paraula escrita. L'amic Xevi Planas l'havia convençut de llançar-se a l'aventura d'editar el seu darrer dietari, amb què volia representar el pas del temps. “L'he titulat Octubre”, em va dir, quan ens acomiadàvem. A l'habitació de l'hospital no vaig estar-hi massa temps. En Miquel va obrir la capsa on es guardava la petita serra d'or. Se la va mirar, va encetar un somriure, i, discretament, la va guardar a la tauleta del costat del llit. Vaig murmurar: “Quedarà bé al menjador de Quart”. Va tornar-me a mirar i, amb uns ulls divertits, irònics, em va contestar: “La posaré a prop del rellotge”.

Al vespre, a casa, vaig sentir un impuls irrefrenable de rellegir l'Octubre. El pit roig, La Creació de Haydn, la sega, el talent i l'èxit, la rosa dels vents, inquietud, buidor, Josep Pla, les eines del mas, el Lighea de Lampedusa, Guillem Simó, una ala de papallona, l'arpella, i el gran text final, llibertat de morir. Totes aquelles imatges creades per en Miquel per a nosaltres se'm feien més fortes que mai, sorgides de la terra, la terra que no passa mai, que no cau mai, que hi és sempre. I vaig recordar també la presentació que vam fer junts a la Llibreria 22, l'últim octubre d'en Miquel, quan vaig citar una de les seves frases que més m'agraden: “La literatura és una de les formes de la felicitat”. La tarda s'escolava, pacient, amarada amb la llum farinosa que sorgia d'un cel d'escata.

Quim Torra és editor i advocat

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Televisió SERIADA
JAume Vidal

De primera sèrie

Als seixanta, les sèries van entrar a les llars en blanc i negre, finals tancats i doblatges llatins

 
‘domus artis’
Jaume Vidal

Color amagat

 
Mircea Cartarescu
Escriptor romanès

“Vaig intentar descriure un autor pur”

Barcelona
 
televisió seriada
GEMMA BUSQUETS

Sèries d’or abans de la fal·lera

 

El marquès de Camps, caçador i escriptor

Figueres
 
Crítica
cinema

Quan el bé i el mal no poden ser allò que eren

 
reedició
guillem vidal

Bellesa, foscor i èxit

 
D’ACTOR A AUTOR
REDACCIÓ

Madaula afina els dards

Barcelona
 
Pròxim capítol: 38. Els màrtirs de Vilanna (Creu dels carlins, Bescanó)

El setge de la Força

GIRONA