cultura

Crítica

teatre

Ou gargot

La sensació de pastitx i cafarnaüm desendreçat és total a causa de l'aiguabarreig d'elements

Sempre he pensat que la naturalesa ha fet tots els possibles perquè els homes i les dones se la passin tan bé com puguin. D'aquí aquest potent imaginari que es desplega, a vegades, en l'obscuritat d'un espai teatral qualsevol, suposem la sala La Planeta, a Girona. El patrici que tenia assegut al meu costat deia, en finalitzar l'espectacle, que s'ho havia passat la mar de bé. No puc pas afirmar el mateix. Seria faltar a la veritat, però, si no reconegués els esclats de xiscles emocionals (riallades) que, sobtadament, alguna senyoreta incrustava a l'ambient, un ambient certament xop, animat, burlesc i distès. No podia ser d'una altra manera, perquè l'astracanada escènica perpetrada fou tan desballestada que encara no sé ben bé com prendre-me-la. Provat que el sentit de l'humor és un dels misteris més aguts, estranys i partidistes, sovint un se sent una mica comprimit i ridícul quan la incapacitat li atura el riure popular. Encara sort que sentir-se de tant en tant un home ridícul, que és el que som, és excel·lent per a la salut del cos i l'ànima.

Admiro la companyia Indi Gest, em sento proper als seus plantejaments escènics, en el sentit de crear realitats paral·leles d'un joc visual imaginatiu, amb prou capacitat humorística i originalitat per connectar-hi sovint. Una cosa semblant, amb Josep Pedrals com a poeta, showman i recitador de sonoritats inimaginables. Però reconec que aquesta noble parella de fet i la seva faula sobre el present, Els comptes de la lletera, no em convencen.

Quadre escènic hiperbòlic que anomenaré l'acampada: via làctia (o la llet d'Hera), una tenda de campanya en la penombra i, a dins, un televisor i quatre tipus: Àlex, Carles, Jordi i el poeta Pedrals guitarrejant, bevent cervesa i fumant herba; a fora, plantes d'atzavara i, a terra, contenidors amb els quatre elements d'aquesta fantasia: plomes, fulles seques, aigua i arena; una cassola, galledes, instruments... Els nostres protagonistes resulten somiar-se com a ornitòlegs a la recerca d'una au mitològica: la llètera. El camí mental fins a trobar-la serà l'aventura física somiejada, a força de patacades i un despertar moral d'allò més grotesc.

Aquesta gatada, aquest passar-s'ho bé malgré tout i per damunt de tot, és un pas enrere per a algunes aus (després de Prometeu no res) i una passa (cap a on?) per a l'ocell de pas. Francament, hi trobo a faltar algunes coses teatralment essencials, com ara una dramatúrgia sòlida, una idea clara, almenys, del que es pretén, més enllà de divertir i fer gràcia amb un humor i una actuació rudimentaris (a voltes, amb autèntiques i divertides bajanades). La sensació de pastitx i cafarnaüm desendreçat és total a causa de l'aiguabarreig d'elements (projeccions, música, tirallongues en vers...) en l'esquifida mixtura dramàtica, i en l'entrada i sortida de la convenció dramàtica. Hi ha un aire de gratuïtat que no convenç.

En fi, és el que és, un divertimento?, sense pretensions, de moment, com un ou gargot, que apunta a un públic molt concret: pardals, fans incondicionals i esperits adolescents. Els podreu caçar ben aviat al nou i voladís espai de La Seca, a Barcelona.

Els comptes de la lletera
Idea original: Josep Pedrals i Jordi Oriol.
Text: Josep Pedrals.
Direcció: Jordi Oriol.
Creació i interpretació: Àlex Aviñoa, Carles Pedragosa, Josep Pedarls i Jordi Oriol.
Sala La Planeta, 15 d'octubre del 2011.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Cultura

Mor Helen Vendler, crítica de gran influència

TEATRE

El Maldà canta Pau Riba i Malvido interpel·lant els joves

BARCELONA

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles