El Punt Avui

Patrice Thibaud va tancar diumenge, al Teatre Municipal de Girona, l'edició d'aquest any de Temporada Alta, amb la seva faula sobre l'animalitat de l'home, un espectacle, Jungles, basat en el seu virtuosisme...

Les hores que tot ho porten només semblen comptar pel seu suposat sentit temporal d'inici i d'acabament. Sentir, de vegades, un estrepitós soroll, la caiguda d'una sensacional palmellada a l'espatlla...

Ingènuament pensava que la mort era la prova exacta que som éssers ridículs, i que, ben mirat, aquesta tenia si més no l'avantatge tranquil·litzador de produir silencis llargs i definitius. Però...

L'impressionant guirigall de criatures impacientades, que ja volien trobar-se al mig de la Lluna llepant gelats, feia predir una autèntica i encantadora festa musicoteatral per als més petits. Tanmateix,...

El maig del 2007, després de fer-ne l'estrena al Trapezi de Reus, Blaï Mateu va presentar al Teatre Municipal de Girona un solo, Ï, que el director de Temporada Alta, Salvador Sunyer, amb bon criteri,...

Per expressar quelcom en paraules justes i encertades, si algú ho ha fet abans millor del que ho faries, el més sensat és citar-lo, de manera que començaré transcrivint alguns mots del post que, a...

Cal dir d'entrada, una vegada més, que l'Auditori de La Mercè de Girona és un dels llocs més desagraïts per veure teatre. Les condicions, acústiques, i de visió, són pèssimes. Passa, però, que...

Volatilitat o inconsistència serien els conceptes clau a l'hora de parlar de l'espectacle Murmures des murs, en què Aurélia Thierrée, segons pròpia confessió, es dedica a rescatar idees del subconscient...

En unes notes Tennesse Williams escrivia: quan un mira una delicada peça tallada de vidre, pensa en dues coses: en la seva fragilitat i la seva bellesa. Fragilitat i bellesa són constants vitals d'aquest...

Ve a tomb l'exclamació que havia pronunciat en més d'una ocasió John McEnroe, aquell genial jugador de tennis nord-americà, malcarat, irat, simpàtic a la pista com un rot de vinagre, guitarrista aficionat,...

L'èxit ha sorprès la mateixa empresa. No sé si Jordi Casanovas les tenia totes quan va proposar l'invent a Salvador Sunyer, director del Temporada Alta. Tampoc crec que fos una catxa –farol, en castellà;...

L'Oncle Vània era un dels espectacles que desvetllava més il·lusions i expectació. La possibilitat de veure per primera vegada a Girona un Txèkhov vessat en llengua original, interpretat i dirigit...

Per aquests verals, potser perquè és el darrer referent que tenim, quan en teatre es parla de barrejar terrorisme amb comèdia, el referent més immediat és Product de Mark Ravenhill. Primer, el que...

Potser en més d'una ocasió, badant, us heu trobat observant la gent i fent càbales, fantasiejant sobre qui deu ser, quina vida porta, cap a on deu anar o què deu pensar en aquell moment la persona...

La final del primer Torneig de Dramatúrgia Catalana es va definir dilluns: Cristina Clemente i el seu text, La nostra champions particular, s'enfrontarà el dia 28, a La Planeta, a Jordi Galceran, que...

Potser l'esperança, més que ser l'última cosa a perdre, que també es perd; sigui l'única cosa que hi ha. Ara no sé si estic parlant de la meravellosa posada en escena de Los hijos se han dormido,...

De vegades, quan vaig al teatre i veig la gent asseguda esperant alguna cosa escènica, penso quin afer existeix entre els homes. Què hi ha entre ells? I em responc que ha de ser la bogeria permanent,...

Com que l'home ha nascut per una situació limitada i només és capaç de comprendre la proximitat i la senzillesa, té sentit anunciar que la mudable fragilitat i la incertesa s'acaben. Diumenge el país...

Ignoro si això és una crítica o una confessió d'alguna cosa inaferrable, però us asseguro que algunes nits de teatre que s'empesquen aquests cervellets de Temporada Alta són difícils d'oblidar....