Cultura

Crítica

teatre familiar

Globus

L'impressionant guirigall de criatures impacientades, que ja volien trobar-se al mig de la Lluna llepant gelats, feia predir una autèntica i encantadora festa musicoteatral per als més petits. Tanmateix, els papàs engendradors quedaven enfavats contemplant aquell potent broll d'il·lusió volàtil que crema les cares més ingènues. Així, el magnífic i radiant teatre de Bescanó, ple a vessar d'aquesta càndida escuma humana, veia fondre's la claror de l'enllumenat per encendre l'espurna del viratge imaginari...

El fabulós quadre escenogràfic prou pintava bé: una gelateria amb positura estètica dels anys cinquanta, farcida d'un replec de globus i empleats musicals que flotaven pels racons, colors a manta per distingir l'estiba de taules, tamborets i objectes disposats arreu. Una enorme pantalla projectava, al rerefons, imatges panoràmiques i acolorides d'una ciutat bonica i sana. Les ombres d'uns habitants s'hi passejaven amb relativa calma, encara inconscients del que s'esdevindria... Música! La colla
dels Pesquis irrompia en aquell cau ensucrat d'infància...

Joc escènic: catorze músics, una parella d'actors cantants, projeccions, escenografia, il·lustracions de Sebastià Serra, animacions de Jordi Caba, textos de Josep Maria Espinàs i Pau Miró, la meravellosa música de Xavier Montsalvatge i la mà mestra d'Albert Guinovart. I doncs? El fet és que tota aquesta riquesa multidisciplinària no va sintonitzar gaire bé, ni tampoc conformar l'equilibri necessari per dur l'excitada tropa de viatge a la Lluna. La verdor evident en l'encadellat i engalzar bé els diferents llenguatges es podrà resoldre en assajos, no hi ha dubte. Enllà d'això, però, hi ha un veritable problema en la mixtura dramatúrgica i el text, en la història mateixa, una mica erràtica i massa fosca, complexa, amb un llenguatge difícil que dificulta la comprensió i la tasca pedagògica de fons.

La policromia no enlluerna, però a les envistes podria fer-ho perfectament, si el relat, una mena de conte de terror, fos més simple i amè, perquè animacions, il·lustracions i especialment la música són la mar d'expressives i excel·lents.

La música és tan potent que en resulta l'autèntica protagonista; la part visual, que també hauria de ser fonamental, queda una mica com a decorat, mentre que el relat no arriba gens, en part, perquè hi ha poca gràcia expressiva i humor. La sintonia amb el draconià públic infantil fou inexistent. És de veres un espectacle familiar? Les millors escenes són sempre musicals, les cançons, que transformen l'escenari en un punt de màgia i fantasia embolcallant bé l'espectacle. Les interpretacions, en canvi, són una mica primes, i la direcció, no gens fluida, sembla entorpida pel conjunt de contrapunts i la complexitat escènica.

Viatge a la Lluna
Autors: Xavier Montsalvatge i Albert Guinovart (música); Josep Maria Espinàs i Pau Miró (text).
Director: Pau Miró.
Intèrprets: Murtra Ensemble, Anna Moliner i Miquel Cobos.
El Teatre de Bescanó, 8 de desembre del 2012.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

“Picasso descobreix París” exposa 19 obres de Cézanne, Degas, Gauguin o Toulouse-Lautrec

Crònica

Prop del cim

Secrets de família

Girona

El repte dels fons digitals

Girona

Un déu salvatge i molt trapella

Sitges

Planeta independent

Girona
Infantil

Aventures amb ‘Els Cinc i la vall dels Dinosaures’

Drama

Isabelle Huppert esdevé ‘Madame Hyde’

Drama

Vincent Lindon investiga ‘La aparición’