Pessoa itinerant

La Seca Espai Brossa és un àmbit d'estupor, de transfiguracions i misteris irresolubles, cosa que enllaça molt bé amb el nou espectacle que acaba d'estrenar: Pessoa, o que o turista deve ver, un títol extret de l'heterogènia bibliografia del poeta, només si canviéssim Pessoa per Lisboa. En efecte, és una guia, però no pas una guia de llocs comuns i físics, sinó més aviat l'esplai mental de l'univers, extraordinàriament poblat, de Fernando Pessoa; apunts, poemes, esbossos, abundants llambregades d'un endintre que va irradiant cercles poètics, com un còdol a l'aigua. La idea que Lisboa sigui Pessoa és molt pessoana; tanmateix, la ciutat vistent esdevé un símil clarament especulatiu. D'aquí, l'encert del títol sinuosament equívoc.

En passar dins la sala trobem un espai completament diàfan, sense grades, on l'escenografia dibuixa postals que situen l'espectador dins l'extraordinària ment pessoana: un banc per asseure's, el sillonet d'una barberia antiga, un carret de gelateria, una cuina, bombetes en línia per a un ball d'estiu,un tramvia voltant... Tota aquesta atmosfera gira a l'entorn de la casa de don Fernando. El poeta, des de l'interior, reproduint el famós quadre, mira i observa el desplegament de tot el seu imaginari oníric poètic, sempre amarat d'ironia i profundes paradoxes que exhalen uns cossos inextingibles, els heterònims. L'espectador es troba a l'endemig d'un món itinerant, com un turista guiat per la poètica íntima del fingidor, en un moviment que desplaça, atrapat en breus estampes pessoanes: fados, penjaments filosòfics, converses, poemes, ball..., un hàbitat que irradia un fugaç imaginari de sensacions. Per a aquells qui Fernando António Nogueira Pessoa sigui una elemental incògnita trobaran l'atractiu del lloc exacte i plural, el del turista que mira, per vegada primera, l'interior d'una existència que divaga i transita pel somni. En canvi, per als pessoans de pro, potser un desassossec convencional.