cultura

poets'

corner

Brillant, innovador

‘Un collage abans del collage' és una exposició brillantíssima i innovadora comissariada per F. Fanés

U


Durant els seus anys al capdavant del Museu Picasso, entre el 2006 i el 2011, Pepe Serra va donar prioritat a una sèrie d'iniciatives sòlides com ara una nova línia d'exposicions fruit de la recerca més recent, més actual. En aquest sentit, ¿qui no recorda la petita però potent exposició de la temporada 2009-2010 Imatges secretes. Picasso i l'estampa eròtica japonesa? ¿O la insòlita reconstrucció de la famosa exposició a la Sala Esteva, Picasso 1936. Empremtes d'una exposició?

La sèrie de mostres basades en la investigació sobre Picasso es prolonga ara amb Un collage abans del collage, una exposició brillantíssima i innovadora comissariada per Fèlix Fanés. Tot va començar quan Fanés va ensopegar amb el dibuix de joventut a llapis: Home repenjat en una paret (1899), on hi ha enganxada, de biaix i sobresortint del full de l'obra, la petita imatge fotogràfica d'una dona jove que es treu la jaqueta que fa joc amb la seva faldilla. De seguida, Fanés s'hi va sentir atret per la bellesa de l'obra i pels enigmes que plantejava i va començar a estirar el fil d'aquest dibuix.

El resultat de les indagacions de Fanés són l'exposició, tan elegant i tan ben muntada, i l'excel·lent catàleg que l'acompanya. Per tal de donar respostes a tots els interrogants que suscitava l'obra Fanés ens fa passar per tota una sèrie fascinant de temes com les revistes populars, els cromos, la fotografia i el fotomuntatge, els àlbums, el col·leccionisme, la reproductabilitat, el disseny gràfic, els anuncis, etcètera.

Ara bé, no era exactament la meva intenció cantar les lloances de l'exposició sinó ressaltar-ne algun aspecte concret. Per exemple, la sobrietat de mitjans que s'acaba traduint en una exposició de gran atractiu estètic. El rigor intel·lectual amb què el comissari ha abordat el discurs expositiu, sense prescindir d'un sentit d'entusiasme personal. La qualitat literària i visual del catàleg. Però, sobretot, hi ha dos factors que m'interessen particularment. Un és l'estimulant síntesi que fa el comissari entre els interessos i la visió de la postmodernitat, per una banda, i l'exigència i l'aprofundiment de l'Alta Modernitat, de l'altra. La combinació no excloent de postmodernitat i Alta Modernitat que porta a terme Fanés em sembla una lliçó intel·lectual francament de primera magnitud.

I després hi ha el factor de l'extraordinària originalitat de la mostra. Entre l'exposició i el catàleg, Fanés obligarà el món sencer a replantejar-se la dedicació formal de Picasso al collage a partir del 1912. Fanés ha esmenat la plana a especialistes de la talla de Christian Zervos, Josep Palau i Fabre i John Richardson. Quasi res! Com qui no vol la cosa, crea una petita onada que s'acabarà convertint en un autèntic tsunami dins el món dels estudis picassians i el de la història de l'art modern!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.