Els Joglars tornaran a Catalunya
El nou director, Ramon Fontserè, confirma que no veu cap raó per mantenir l'autoexili d'Albert Boadella
l'IVA dels ‘perroflautes'”
Albert Boadella va anunciar la setmana passada que abandonava la direcció de la històrica companyia d'Els Joglars. Presentava com a hereu Ramon Fontserè, un actor al qual confiava les interpretacions més compromeses, com ara fent de Franco, Dalí, Pujol i Pla, per exemple. Sovint Boadella ha destacat la seva labor a la cort de porcs, abans de professionalitzar-se com a actor, una boutade per remarcar l'esperit treballador de l'actor. Fontserè, que aquest cap de setmana ha estat al Brasil amb la companyia, ha confirmat a aquest diari que ha acceptat el relleu “per continuar amb un grup que fa 51 anys que fa teatre i per agrair els bons moments viscuts al llarg del anys a la companyia. Seré actor i dirigiré”. Catalunya tornarà a ser escenari de gires teatrals per a la companyia Els Joglars. És així com Fontserè corregeix la decisió maximalista de Boadella d'autoexiliar-se, ell i la companyia, de Catalunya: “Això és una nova etapa i jo no tinc cap inconvenient a actuar a Catalunya”, ha dit Fontserè a aquest diari.
El nou director mantindrà la temàtica i la manera de treballar de la companyia. El poder i l'ambició seran, doncs, dos ingredients amb què es cuinaran els nous espectacles; “sempre ha estat un tema que va lligat amb la vida humana, i encara que el temps passi continua sent un tema vàlid”. Fontserè es reafirma en el teatre i la sàtira política, que considera una línia dramatúrgica més arriscada “i més irreverent que el públic agraeix, pel que té de catarsi, però el teatre sempre ha tingut aquesta funció de dessacralitzar les coses sagrades i de posar el blanc sobre el negre, de presentar i fer veure al públic les coses d'una altra manera”.
Caldrà veure quina és la flexibilitat de la companyia Els Joglars. Joan Font, de Comediants, ja aclaria fa prop d'un any que les estructures i les maneres de funcionar no ajuden a les companyies històriques. Dagoll Dagom, per exemple, s'ha convertit en una marca que piloten tres actors fundacionals però en què varia absolutament el repartiment d'actors. Fontserè admet que les companyies de teatre històriques s'han de reinventar. És molt més complicada, per exemple, la subsistència a través de les gires als teatres municipals (si a Catalunya el volum ha caigut un 38% a Catalunya, la mitjana de l'Estat espanyol supera el 50%).Per al cas concret d'Els Joglars, tampoc hi ajuda que tinguin un teatre propi a Barcelona, tot i que presumiblement, molts seran els interessats a integrar-los a la seva programació.
Nova filosofia
També el concepte de companyia s'ha transformat en les darreres dècades. Si als 80 es podia anar a Itàlia per fer unes funcions puntuals i, de sobte, apareixia una temporada i tots tenien possibilitat de plantar-se uns mesos, avui l'agenda es fa amb mesos d'antelació. És molt complicada la improvisació perquè hi ha compromisos personals dels actors. El mateix Fontserè, mentre era únicament d'actor a Els Joglars, també ha participat en projectes cinematogràfics i ha escrit novel·les (la de la imatge correspon a Visca la terra!). Fontserè aclareix que caldrà ser imaginatius per donar continuïtat a la marca d'Els Joglars, com ara anar a taquillatge en teatres de gran aforament.
L'increment de l'IVA és el toc de gràcia que preconitza el sector? “El cas de l'IVA es aberrant, és com si en Montoro anés a buscar els interessos que genera la recaptació que hi ha dins el cistellet d'un perroflauta”. Fontserè acaba de culminar la direcció de Temps, de l'ExTeatre de Guerrilla, Quim Masferrer, que divendres feia una preestrena a Torelló. De la comèdia rural, Masferrer salta al drama, “és tan difícil fer riure com fer plorar: en Quim és un home vitalista i amb una energia increïble. Temps es una tragicomèdia amb el distanciament i el sarcasme que dóna l'humor i interpretada magníficament”, conclou.
Al 2006, Boadella plasmava rebuig al nacionalisme
Els Joglars van debutar el 1962 a Montjuïc amb una sessió de mim en què caracteritzaven els personatges claus del cinema mut. Habitualment, totes les seves produccions tenien temporades amb èxit als teatres de Barcelona. Fos al Teatre Lliure, els anys 70 i 80, o bé al Poliorama, més endavant. L'últim gran èxit d'Els Joglars va ser El retablo de las maravillas, al Lliure de Montjuïc (76,35% d'ocupació). El setembre del 2005, Boadella estrenava amb actors de l'Institut del Teatre, al Romea, La torna de la torna. Tot i l'interès mediàtic per una obra que va suposar un daltabaix polític i judicial (amb presó inclosa per a alguns actors i la marxa a la francesa del director), l'obra va fregar una ocupació del 50%. També el següent treball, al Lliure (En un lugar de Manhattan, gener/febrer del 2006) es va quedar a mitja sala. Va ser amb l'operació de La torna, que Boadella denunciava que tenia un rebuig dels espectadors per les seves opinions polítiques. El cert, però, és que tampoc En un lugar de Manhattan va tenir la mateixa ocupació en la cartellera de Madrid: (del 85,6% d'El retablo... es va passar al 57%). Tot i això, Boadella atribueix la topada del públic al nacionalisme català. El 2007 publicava el llibre Adiós Cataluña i anunciava el seu exili. De fet, la temporada passada, Lluís Pasqual havia programat Amadeus, (va saltar finalment de cartell per raons pressupostàries)una peça dirigida per Boadella a partir d'una dramatúrgia de sarsuela. Pasqual deia que no havia costat convèncer-lo;
només va haver de trucar-li.