Tornar és lluny

La proximitat de Sant Jordi fa que les editorials aboquin les seves novetats més sucoses durant aquestes setmanes decisives. El públic lector del país està escindit en la gent que compra i llegeix llibres tot l'any i una massa difusa que només en compra per la diada de Sant Jordi. El que s'ha valorat com una gran festa cívica –que no és– té també un regust amarg per a la gent del sector, la demostració fefaent que a Catalunya se li dóna al llibre la importància que li poden donar a Pamplona al Sant Fermí o a València a Sant Josep. És una dinàmica que hauria de canviar, però diríem que, des de les altes esferes, no crec que tinguin en projecte apostar més decisivament pel món cultural.

En fi, són reflexions que molts ens plantegem de forma eterna, però que sempre xoquen contra el mur de la realitat. La gran producció de llibres té, però, al·licients. En aquest número del suplement, us proposem llibres de primera categoria, com el nou Fante, que surt molts anys després del primer intent. També la magnífica incursió de Carme Riera en la narrativa autobiogràfica, la poeta Nicole Brossard i, especialment, el nou premi Carles Riba, el veterà Francesc Garriga Barata (foto), amb Tornar és lluny.

Garriga és un corredor de fons, a qui no se li ha donat la importància que es mereixia fins que va connectar amb la generació dels joves poetes, que l'han convertit en un dels seus models. En les últimes entrevistes en què l'he sentit, el poeta declarava que l'èxit li arribava tard, que ja no tenia l'impuls d'altres èpoques. Segurament té raó, però el seu llibre, Tornar és lluny, és un dels poemaris de més qualitat dels últims anys. Connecta amb els publicats durant la darrera dècada des d'Ombres. Garriga ha depurat i despullat el seu estil i ha esdevingut un poeta que condensa fons i forma. Amb vuitanta anys ens diu que “és perillós obrir els records” o “tot sembla ahir”. És una delícia perquè recorda la grandesa del Vinyoli de l'última època. Hi ha molts moments de condensació essencial, “les mans d'un vell són sàvies / i tenen fam. / Són fam”.