El retorn d'‘Els Nibelungs'
El film de Fritz Lang es projecta al Liceu amb música en directe de la JONC
El novembre del 1990, obrint l'efímer Festival de Cinema de Barcelona, es va projectar la còpia més completa aleshores existent d'Els Nibelungs, aconseguida amb la recerca d'Ennio Patalas, conservador de la Filmoteca de Munic. Les imatges del film de Fritz Lang, que va estrenar-se l'any 1924 i que consta de dues parts (Sigfrid i La venjança de Crimilda) amb una durada de més de cinc hores fascinants de cinema expressionista, van projectar-se amb l'acompanyament de la música original de Gottfried Huppertz, que també va compondre la partitura de la mítica Metropolis.
Vint-i-tres anys després, en un acte que clausura el 69è congrés FIAF (Federació Internacional d'Arxius Fílmics), celebrat aquesta setmana a Barcelona entorn del tema de les multiversions i els remakes cinematogràfics, Els Nibelungs es projecta novament al Liceu amb una còpia restaurada en 35 mil·límetres a càrrec de la Fundació Murnau i amb la col·laboració de diverses filmoteques, entre les quals la de Catalunya. Amb la música de Huppertz interpretada per la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) dirigida per Manuel Valdivieso, Els Nibelungs tornen, doncs, al Liceu, mentre hi continuen les representacions de L'or del Rin, el pròleg de la tetralogia wagneriana inspirada en les mateixes llegendes.
Recerca interminable
El treball de restauració de les obres mestres del cinema silent (amb tantes còpies perdudes, mutilades i disperses) és una recerca interminable que permet un redescobriment constant de cineastes com ara Fritz Lang. Per això, aquesta projecció d'Els Nibelungs es presenta com un espectacle apassionant a partir d'una còpia que restitueix la bellesa, sovint inquietant, d'imatges com ara la dels castells al cim de muntanyes rocoses, el mar de flames que protegeix la fortalesa de Brunhild, el pont llevadís que dóna accés al castell del rei Gunther, l'ombra de Sigfrid creuant per damunt de les ombres dels altres personatges, les monedes dels Nibelungs caient al fons del mar, els troncs del castell d'Àtila trencant-se pel foc. Els Nibelungs té una força èpica i una posada en escena aclaparadora que s'ha considerat un anunci de l'estètica nazi tenint present, a més, el guió de Theo von Harbou, aleshores esposa de Lang i futura devota de Hitler. Però part de la dispersió i la mutilació d'Els Nibelungs té a veure amb el fet que, anys després d'estrenar-se, al règim nazi, al poder, no li va complaure la segona part, en què, amb la venjança de Crimilda motivada per l'assassinat de Sigfrid, es dilueix l'heroïcitat de la primera i apareixen les ombres amb les quals Lang va veure els humans, encara que en aquest cas els personatges tinguin una dimensió mitològica.
