A bodes em convides

Tot just avui fa una setmana que em vaig casar. Per això he decidit dedicar la columna d'aquesta setmana als casaments. En primer lloc, cal destacar que, contràriament al que molts parlants creuen, en català tant podem dir casament com boda. Tot indica que la paraula boda prové del llatí vota, ‘vot', que s'usava molt probablement per expressar els bons desitjos als nuvis. D'aquí sorgeix la dita “a bodes em convides”, que expressa la il·lusió que li fa a algú rebre una proposició interessant. Un altre sinònim de casament seria enllaç o noces. Més endavant vindran les noces (o les bodes) d'argent (vint-i-cinquè), d'or (cinquantè), de diamant (seixantè) o de platí (setanta-cinquè aniversari). Altres mots sinònims menys estesos serien esposori, núpcies, maridatge i himeneu. Un barbarisme que es fa servir molt per referir-se a la festassa que precedeix un casament és bodorrio, que en català hauríem de traduir per casori.

Pel que fa als refranys, n'hi ha una quantitat enorme de dedicats al matrimoni i als casaments. Em va sorprendre trobar que el paremiòleg Víctor Pàmies n'hagués recopilat en el seu refranyer temàtic penjat a la xarxa prop de set-cents. Poca broma! Ara bé, sort que no me'ls vaig llegir abans de passar per l'altar perquè potser me n'hauria desdit, ja que la gran majoria tenen connotacions negatives: “Un cop et casaràs i mil et penediràs”; “Qui no vol equivocar-se, que es casi el 30 de febrer”; “Primer enterrat que casat”; “Quan et cases, blat i farina; quan ets casat, ni farina ni blat”; “De casat a cansat, només una lletra hi cap”... De refranys sobre el matrimoni n'hi ha molts de dedicats als pares que tenen filles. Per posar-ne alguns exemples, “Qui té filles per casar, prengui borres per filar”; “Qui té quatre filles per casar, ja té en què pensar”, o “Quan les filles són casades, les penes són doblades”. També trobem dites referents a les feines de casa (“Tota dona ben casada té bon sol quan fa bugada”) i, és clar, d'altres d'escatològiques (“T'has casat, t'has cagat”).