Un duet de paper a la Fundació Valvi

“Des de fa més de quinze anys estic al mateix taller on també visc, envoltat d'un petit jardí.” Ho escriu Joan Vilajoana al final del breu currículum que ha preparat per al catàleg de l'exposició que presenta a partir d'avui a la Fundació Valvi de Girona, donant a aquesta casa i aquest seu petit jardí un estatus de reialme molt preuat. És un dels comentaris més exactes per referir-se també a la seva pròpia obra, aquests papers fets a mà damunt els quals inscriu manyocs fets amb tires de paper que floten o pengen en el buit, com larves, com un estrip que s'envola, com una xarxa de pescar, en els quals queda preservada també alguna lleialtat molt fonda al paisatge mínim que construeix cada una d'aquestes fràgils formes. És un ús del paper ben diferent del que mostra Pere Matamala, que se serveix a penes d'una insinuació d'horitzó per poblar els seus gravats de siluetes humanes, ombres només, que formen pobles o formen soledats. En els seus linòleums, s'inspira sovint en la imatge de les multituds sense nom, a vegades just en el moment de dispersar-se (un grup de refugiats, els participants en una manifestació, una colla de nens que juguen a futbol ), fins a instituir una mena d'atles de la humanitat erràtica.

Pertanyents a la mateixa generació i establerts a Girona, tots dos, Joan Vilajoana (Moià, 1965) i Pere Matamala (Figueres, 1965), inauguren avui a la Fundació Valvi de Girona (20 h) ...i paper, una nova exposició del cicle Duets, que posa en diàleg l'obra de dos artistes sovint sense cap relació prèvia entre ells i amb resultats engrescadors de gran complementarietat. En aquesta ocasió, el nexe és aquest paper humil del qual extreuen, amb la pintura o el gravat, una insòlita subtilesa i expressivitat.