Sobrassada poltrú

S'acaba el curs i sovintegen els actes de final de curs. En l'àmbit dels estudis de llengua, destaca la conferència de cloenda del postgrau de correcció i assessorament lingüístic de la Universitat Autònoma de Barcelona. És el postgrau de correcció més longeu i exitós del país, si em permeteu l'ús de dos adjectius que no recull el diccionari normatiu.

Amb el títol Aspectes botànics i lingüístics de l'obra ‘Noms de plantes'. Orientacions per a correctors, Josep Vigo i Joan Carles Villalonga van ressaltar el 19 de maig un bon ramell d'observacions entorn dels noms de plantes. Savis tots dos, Vigo va centrar-se en el codi internacional de nomenclatura per explicar els requisits i la forma dels noms dels tàxons. Com és el nom d'una família, d'un gènere; com són els noms de les espècies i subespècies. Villalonga, en canvi, va donar algunes orientacions per a correctors que se les hagin amb les denominacions populars de les plantes. Va despuntar un cas: poltre d'eruga (nom científic: Briza maxima). El diccionari normatiu en paper, edició del 2007, defineix aquest terme com a “balladores”. Aquesta és una planta de la família de les gramínies, d'espigues ovalades, sovint de color bru o purpuri, “que pengen de pedicels filiformes”. En català té altres noms deguts al moviment de les espigues quan fa vent (belluguet gros, herba tremoluda...) o a la seva forma (arracades, sabatetes...).

Aleshores Villalonga va revelar una descoberta de bon observador: entre la primera i la segona edició d'Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans, va caure la forma original poltrú provinent d'una obra del botànic menorquí Rodríguez i Femenias. Masclans no sabia que, a les Balears, poltrú es refereix al budell cec del porc, que es farceix de sobrassada. Villalonga va encarar la planta a la sobrassada poltrú i va concloure que la denominació correcta havia de ser poltrú d'eruga. O paltruc d'eruga, en la variant central.

Final: el diccionari normatiu en línia ja no recull l'error. Però s'ha quedat només una variant: la central.