Les humanitats com a base en l'educació
Laura Cabré s'ha encarregat de traduir un dels clàssics de l'humanista Erasme de Rotterdam (1466-1536), De pueris instituendis, que ha pres el nom d'Eduqueu els infants ben aviat en les lletres (Adesiara). Segons Cabré, “és un text pensat per ser un retrat de la retòrica; té un estil molt personal però s'emmiralla en molts autors”. El pròleg és del filòsof Gregorio Luri, que descriu la novel·la com “una concepció del poder educatiu que té la lectura”. Jordi Raventós, editor d'Adesiara, comenta que tot i que es pensaven que no hi havia lloc per a aquests llibres “resulta que són els més venuts”.
La tesi del text és clara: Erasme considera que els nens han d'introduir-se prematurament en les lletres, la paraula i l'escriptura. “El fracàs escolar es pot reflectir en la quantitat de paraules que ha escoltat un nen als quatre anys: en alguns casos són fins a 640 i en d'altres 300. Són dos mons oposats, en el segon cas hi ha una privació força notable del coneixement”, afirma Luri.
Encara que el text es remunta al segle XVI, les paraules de l'humanista es poden aplicar al present. Segons ell, no hi ha cap raó per la qual els adults no puguin parlar als seus fills de manera normal, ja que durant els primers anys de vida els nens tenen una capacitat d'aprenentatge molt alta. “Els nadons et miren a la boca quan parles; sempre he pensat que són esponges. La memòria que tenen s'ha d'utilitzar” assegura Cabré.
Conèixer la paraula
Un dels altres plantejaments que Erasme destaca és que els mestres han de tenir un gran coneixement de la paraula, ja que és essencial perquè puguin ensenyar. D'altra banda, el professor és la persona que gesta l'educació d'un nen i ha de saber veure si per naturalesa és bo o no amb una cosa o una altra. Actualment, el sistema educatiu té mancances en aquests aspectes i no ha evolucionat, ja que s'imposa el coneixement en general sense acceptar que cada persona és diferent. “Erasme planteja uns problemes que continuen vius, i això vol dir que són seriosos”, es lamenta Gregorio Luri.
