Cultura

des del jardí

vicenç pagès jordà

Variacions sobre el parc temàtic

SSaunders no només no ens deixa indiferents, sinó que ens proporciona la sensació que estem llegint alguna cosa radicalment nova

La passió cau amb els anys, com les galtes. Els llibres que llegíem fa dècades, ¿eren tan bons com ens pensàvem o és que llavors estàvem predisposats a l'entusiasme? Fa de mal dir. En els últims anys, només dos autors m'han fet aixecar de la butaca i posar-me a aplaudir, com fèiem al cinema quan els bons arribaven al galop. Em refereixo a David Foster Wallace i George Saunders. Quan els llegeixo, em torno un lector enfurismat i em sento temptat d'escriure, per exemple, que AQUEST PARELL SÓN UNS AUTORS MAJÚSCULS.

Després de dues seleccions de contes de Saunders, ara podem llegir a Secessiolància pel pedregar els que va rebutjar, que resulta que són molt millors que la majoria dels que publiquen altres autors. Han aparegut, com és habitual, a Edicions de 1984 traduïts per Yannick Garcia, i precedits per un preàmbul del mateix autor on podem llegir frases com aquesta: “No em va fer aquella cara típica de taller d'escriptura, la que fem la gent quan busquem desesperadament alguna cosa maca a dir sobre una cosa que ens ha deixat indiferents.”

George Saunders no només no ens deixa indiferents, sinó que ens proporciona la sensació que estem llegint alguna cosa radicalment nova. Com ara el seu interès per situar els contes en parcs temàtics, no com a metàfora de com es torna el món (que també) sinó com un espai on els problemes sentimentals, laborals i econòmics adquireixen característiques grotesques. Hi trobem arbres sintètics, vaques transparents, clients retractilats. Hi trobem bandes juvenils, fantasmes, corruptes, assassins i calçasses. Hi trobem misèria, simulació, psicopatia, explotació, resistència i compassió, però situades en un nivell on l'horror frega la comicitat.

L'últim text del llibre, Recompensa, combina els deliris de Brautigan, la velocitat narrativa de Francisco Ibáñez, la distopia de Mad Max i la violència gratuïta d'Itchy & Scratchy. En un món dividit entre Normals i Defectuosos, els eufemismes manen: els esclaus són anomenats Associats Laborals Involuntaris, si resulten repulsius són Costosos de Suportar Visualment, i si es dediquen a la prostitució s'anomenen Tècnics de Plaer Personal.

En el preàmbul, Saunders escriu: “Va enviar el gos ensinistrat que és el seu talent a buscar un faisà grossot i esplendorós, i va ell i li porta la part de sota d'una barbie.” Però en el seu cas no és cert, ja que ens porta caixes senceres de Barbies defectuoses, de Bratz milicianes, de Madelman fanàtics, nines i ninots preparats per sobreviure en un parc temàtic sorgit del pitjor malson.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.