crítica de teatre familiar / «oníricus»
Mancat de tot
El segell del Circ d'Hivern de l'Ateneu Popular de 9 Barris s'havia guanyat a pols un prestigi amb espectacles –amb un potent i indispensable component circense– tan interessants com Rodó (2005), a càrrec de Leandre Ribera, o El circ de Sara (2006), però part d'aquest capital l'ha dilapidat en les dues últimes produccions, Click (2007) i, sobretot, Oníricus (2008), un muntatge que necessita, ras i curt, un dramaturg, un director d'escena, un professor de cant, un altre d'interpretació i dicció, una il·luminació adequada, una retallada en la durada i algú que unifiqui un text, en castellà o en català, que resulta confús i en el qual s'abusa impunement de la improvisació. Que sigui un espectacle familiar, en què precisament s'ha de posar més cura, no vol dir que es pugui fer de qualsevol manera, ni que l'absència de rigor sigui tolerable.
