El Comando Dixan és el nom popular en to de sàtira que es va donar al que la policia va denominar operació Estany el gener del 2003, quan es van detenir 23 persones de Banyoles i Barcelona d'origen algerià i marroquí per suposada pertinença a Al-Qaida. La majoria van fugir d'una guerra i van acabar condemnats per l'Audiencia Nacional com a suposats “terroristes islamistes” i expulsats. La Plataforma Aturem la Guerra de les comarques gironines en va assumir la defensa i no s'ha cansat mai de repetir que es va tractar d'un muntatge del govern d'Aznar per provar de justificar la intervenció espanyola en la guerra de l'Iraq.

Ara, un documental vol recuperar la història d'aquest cas controvertit per reflexionar sobre el racisme. La mateixa entitat n'ha impulsat el projecte, que es va presentar, ahir, a Banyoles i, abans-d'ahir, a Girona, i que té prevista l'estrena el mes d'octubre de l'any que ve. Per portar-ho a terme s'ha endegat una campanya de recaptació de fons per a la realització, la distribució i la difusió del llargmetratge mitjançant un micromecenatge a Verkami a través de què es pretén recaptar un mínim de 5.000 euros.

El documental es va començar a filmar aquest estiu, amb tres membres de la plataforma –Sílvia Rispau, Benet Salellas i Mostafà Shaimi– que viatgen a Algèria per retrobar els seus amics del Comando Dixan –l'Ali, en Souhil, en Mohamed i l'Amine. No va ser un retrobament íntim al cent per cent, però quasi. Els van acompanyar càmeres que capten aquesta retrobada i de les seves converses es reconstrueix el cas al mateix temps que es reflexiona entorn de la islamofòbia, el dret penal de l'enemic, les lleis d'estrangeria i antiterrorista i el sistema penitenciari.