cultura

Crítica

teatre

Vibra l'alosa, fuig el rossinyol

Àlex Rigola ha fet màgia per presentar unes imatges precioses d'una ambigua opacitat. Federico García Lorca advertia que aquell text, que cap amic seu entenia, seria un èxit al cap de les dècades. Han passat quasi 90 anys i encara avui és incomprensible, però traça un viatge magnífic (i aquí l'encert de Rigola és absolut des de la transformació de la Sala Gran) amb un punt de fantàstic i un quilo de crueltat. La contradicció de l'autor, en combatre el seu primer èxit de públic amb Mariana Pineda i buscar la comprensió dels seus examics surrealistes, el va portar a aquesta peça, tota plena d'imatges corprenedores i precioses, narrant la crueltat però il·lustrant-ho amb una preciosa poesia (de versos que dringuen) i imatges commovedores.

Romeo vol marxar de la cambra de Julieta quan veu el rossinyol. Julieta l'adverteix que es confon d'ocell, que pot estar-se fins a l'arribada de l'alosa que s'hi apropa a la matinada, que el rossinyol és ocell de capvespre. Lorca manté una contínua reflexió entre el teatro al aire libre (el populista) i el de bajo la arena (el més sincer i radical). És en aquest estadi on les màscares (del teatre i les personals) cauen irremissiblement.

El públic clama per un espectacle visceral. Com el que Antonin Artaud promourà amb el seu manifest del Teatre de la Crueltat el 1948. O com el que portaran a la pràctica els Living Theatre a finals del 60. Lorca no pretén fer més revolució que la poètica (tot i que coincidiria en donar veu i presència als més humils). El misteri és com un mandón de Fuentevaqueros(amic de gitanos i camperols) va trobar l'honestedat de qüestionar-se obertament. Efectivament, és incomprensible que un latifundista promogui una revolta que li segui els privilegis. Lorca sap que podria esperar l'alosa, però tria pel rossinyol, se sacrifica potser innecessàriament el temps plaent.

El público
Autor: Federico García Lorca
Director: Àlex Rigola
Intèrprets: Nao Albet, David Boceta, Ferran Carvajal, Juan Codina, Laia Duran, Irene Escolar, Miranda Gas, Jaime Lorente, Pau Roca, Jorge Varandela, Nacho Vera, Guillermo Weickert
Dijous, de 17 de desembre (fins al 3 de gener) a la Sala Gran del TNC


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Últim dia per veure les noves tendències del circ al Trapezi

REUS

Les Festes de Maig omplen els carrers de música i cultura popular

LLEIDA
CrÒnica

Ricky Gil i Biscuit, un bon treball d’arqueologia

dit o fet per dones

La pedra seca com una resistència

Música

In-Somni obre demà a Besalú, amb Bigott, una nova edició itinerant

besalú
música

El vidrerenc Àlex Pérez presentarà ‘Tot el que som’ al Festival Espurnes de Llagostera

vidreres
música

Sven Väth encapçalarà el cartell del festival electrònic Delirium

cassà de la selva
Cultura

Ivan Ivanji, escriptor serbi i supervivent d’Auschwitz

ART

El paper pioner d’Espais, en una exposició a Girona

Girona