Cultura

Crítica

teatre

Excel·lent mirada a la humanitat des del jo anònim

Si Fausto Paravidino va fer un retrat social de la inadmissible violència dels agents de seguretat a Gènova'01 (dirigit per Carme Portaceli, Grec 2004), la mirada de Lali Álvarez se centra en la víctima, en com transformar el mite del carrer i les pintades en persona que no esperava aquest destí. Ragazzo, amb una interpretació tan directa com viscuda d'Oriol Pla (que demostra l'olfacte dels Premis de la Crítica 2014 com a nominat a actor revelació), es preocupa de dotar de cor i aire aquest mite, que no vol ser una escultura, amb rostre, com en el seu malson.

El muntatge és despullat com un cop de puny. Potser en aquesta cerca de la humanitat hi apareix un jove massa empàtic, en el qual queda tota acció justificada; no té contradiccions, a diferència del retrat de Sebastian Bosse a càrrec de Lars Norén a 20 de novembre (interpretat per Mar Ulldemolins el 2012 a l'Atrium). Per construir un personatge humà cal dotar-lo d'un punt d'incertesa per fer-lo més humà. Tot i això és una obra que demana estar contínuament en cartellera. Per a públic jove i també per a adult. Perquè és d'una gran intensitat i ressegueix el rastre d'una història dura, injusta, que ha estat molt oblidada.

Cada crisi té la seva icona. La dels refugiats sirians és la del nen mort a la platja. La de Nàpols és la de Carlo estirat a terra, al costat de l'icònic extintor que intentava llançar als agents que reaccionaven com gossos. El Carlo que intervé al fòrum social és jove i amic del bon rotllo, també solidari, escriu poesia i no té clares quines expectatives de vida tindrà (agraeix que la família no el pressioni). Creu fermament, que hi ha sortida amb la desobediència civil, sense trencar res; només revoltant-se en aquelles estratègies policials que atempten contra la llibertat. El debat és si atendre Goethe amb el seu “Prefereixo cometre una injustícia abans que suportar el desordre” o el “No necessitem permís per ser lliures” i “Disculpin les molèsties, això és una revolució” del Subcomandante Marcos. Giuliani només escup un mot: “Assassins.”

Ragazzo
Autora i directora: Lali Álvarez
Intèrpret: Oriol Pla
Dimarts, 29 de desembre (fins al 10 de gener), al Teatre Eòlia


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ENRIC CALPENA
Periodista i historiador. Publica "El primer capità"

“A Gamper li encantarien Messi i el Camp Nou”

girona
Miquel Esteve
Novel·lista

“Rimbaud em té fascinat”

Barcelona
Un tast de...
‘L’aventura dels Vallbona i els inventors del futbol’, de Roberto Santiago

Comença l’aventura

Un festival viu

peralada
Crònica

Entre riures i passions

S. Feliu Guíxols
Crònica

Un duet més enllà dels límits

Kavafis dins l’univers de Poe

Girona

Els treballadors de La Pedrera, en vaga

Barcelona
patrimoni

Desencallen les obres de la plaça de la catedral de Tortosa