cultura

Mario Reyes

Periodista i escriptor

“Si els lectors no es perden al facebook, no és perdran amb una bona novel·la”

El periodista Mario Reyes s'estrena en el món de la narrativa amb una novel·la trepidant que relata les quimeres i “patranyes” d'un editor imaginari que arriba al cim de la seua professió

Periodista “frelance” i escriptor a temps parcial, Mario Reyes, ha col·laborat amb els millors o els pitjors mitjans de comunicació valencians. Ara acaba de bastir i publicar una novel·la que, editada per “Versatil”, arriba als aparadors de les llibreries en castellà sota el títol de “El gran Leo”, un personatge que és resultat de tots aquells altres que es tan dins l'imaginari de l'autor i que substancia quatre o cinc tipologies diferents.

És tracta d'una novel·la de ficció, on el personatge principal no respon a cap dels editors existents al País Valencià, però reflexa comportaments que resulten inversemblants però pròxims.

Quan va nàixer Leo Blum?
En realitat, el nom del personatge principal, l'he extret d'aquell ministre francés que existí entre guerres i que em resultava xocant. He de confessar, que la primera versió del llibre té un lustre de vida i, durant tot aquest procés, he afegit, llevat, retallat, polit, primfilat i esmerilat el text fins arribar a aquesta versió que hi ha a les llibreries.
Cal una novel·la d'aquestes característiques als aparadors?
Sí, indubtablement sí. Ja sé que hi ha molts llibres i molts gèneres literaris, però “El gran Leo” aporta eixe punt de diversió al que les persones que lligen no estan acostumades. Aquesta primera meua novel·la, a més de contar una història, pretén que les persones que la llegiran s'ho passen bé.
Amb aquesta novel·la, he hagut de sintetitzar el que és i el que significa “El gran Leo” en poques pàgines. De fet, hi ha una cita d'Alfred Hitchcock en què assegura que quan una persona no és capaç de contar l'argument d'una pel·lícula en un minut o dos, alguna cosa fallava en el film. Doncs això és el que he procurat fer amb aquesta novel·la que comença a guanyar-se un lloc als aparadors de les llibreries
Com es que entra amb tanta força Edgar Alan Poe en aquesta novel·la?
Doncs molt fàcil: des de xicotet que llegia Poe. Després he optat per altres lectures, però quan em pose a escriure, no surt res de tot el que he llegit. He de manifestar amb el cor amb la mà, que no sóc fruït de les meues lectures, com cabria esperar. Surt Poe, com una mena d'homenatge, però en realitat a la novel·la reconec més l'estil d'Eduardo Mendoza en la manera amb que faig les narracions.
Com has estat capaç de bastir una novel·la tan trepidant?
Doncs pensant molt amb el ritme. No és massa llarga, no és massa curta... està molt pensada sobre capítols curtets, pensant també amb les persones que han de transportar el llibre al Metro, a l'autobús o a l'oficina...
S'han de tornar a fer novel·les narratives?
Clar que sí; s'ha de dir que quan un autor es decideix a fer una novel·la, és perquè té una història, una bona història i disposa d'una excel·lent temàtica. La novel·la del segle XXI ha de ser de tal manera, com perquè les persones que la llegiran entenguen tots els codis que apareixen en la narració i ha d'aconseguir-se que no surta un relat xapat a l'antiga. Dit això, trobe que cal recuperar les novel·les narratives. Per molta trama que hi haja, el lector o lectora de hui, és molt espavilat. Pensa que si ara mateix no es perden al Facebook, no es perdran amb aquest tipus de novel·les.
Tot bascula al voltant dels diners?
Hi ha molta gent que pensa que sí. Hi ha un percentatge molt elevat de la població que opina que els diners ho són tot en la vida i si no en tens, no ets ningú. Igual aquesta crisi que patim aprofita per fer canviar aquesta percepció, però he de dir que no sóc molt optimista. Si vinguera una nova època de bon vent, tornaríem a caure amb les mateixes errades. No obstant això, sempre tinc l'esperança que amb valors ètics o cívics, la cultura i el seny, trastoque un poc aquesta manera de pensar que té la gent en general. Els polítics haurien de donar exemple i mira quin exemple que ens donen.
T'agradaria portar-la a la gran pantalla?
I tant; més d'una persona m'ha comentat en llegir la novel·la, que la veu com a una pel·lícula. Ha hagut un bon amic que s'ha atrevit a donar-la a un actor perquè troba que encarnarà el paper de Leo de categoria.
Faria el guió, si es terça?
Clar que el faria; per què no? S'ha de cercar però que el director o directora encertara amb el to exacte que hauria de tenir aquest hipotètic film. Si no ha estat fàcil trobar-lo negre sobre blanc, tampoc no ho és transportar-la a la gran pantalla. Però sí que el faria.

La novel·la «El gran Leo»

E.C.

Igual la lectura d'aquesta novel·la provoca un cert rubor moral o ètic, però el seu autor compta de manera trepidant i gràfica, la decisió que porta a aquest editor de llibres a fer el que fa.

Leo Blum aconseguí arribar a les cotes més altes de la seua professió en tan sols uns pocs anys. La seua progressió cap a la cimera del sector no fou fàcil i durant tot el trajecte va deixar més d'un cadàver al seu armari.

Al remat, Blum aconseguí el somni de qualsevol editor: pegar amb l'autor perfecte, vendre milers d'exemplars i fer caixa.

Aquest editor desbordava felicitat i diners, fins el moment en què va descobrir que el seu autor predilecte, cada vegada que s'enamorava, esdevenia incapaç d'escriure i d'aquesta manera, els diners no arribaven al seu farcit compte corrent.

La decisió de Leo Blum resulta inversemblant, però quadra perfectament dins del relat que Mario Reyes ha bastit i compta amb mestratge, paciència i bona cosa de sentit de l'humor, no exempt de realisme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia