Mario Reyes
Periodista i escriptor
“Si els lectors no es perden al facebook, no és perdran amb una bona novel·la”
El periodista Mario Reyes s'estrena en el món de la narrativa amb una novel·la trepidant que relata les quimeres i “patranyes” d'un editor imaginari que arriba al cim de la seua professió
Periodista “frelance” i escriptor a temps parcial, Mario Reyes, ha col·laborat amb els millors o els pitjors mitjans de comunicació valencians. Ara acaba de bastir i publicar una novel·la que, editada per “Versatil”, arriba als aparadors de les llibreries en castellà sota el títol de “El gran Leo”, un personatge que és resultat de tots aquells altres que es tan dins l'imaginari de l'autor i que substancia quatre o cinc tipologies diferents.
És tracta d'una novel·la de ficció, on el personatge principal no respon a cap dels editors existents al País Valencià, però reflexa comportaments que resulten inversemblants però pròxims.
Amb aquesta novel·la, he hagut de sintetitzar el que és i el que significa “El gran Leo” en poques pàgines. De fet, hi ha una cita d'Alfred Hitchcock en què assegura que quan una persona no és capaç de contar l'argument d'una pel·lícula en un minut o dos, alguna cosa fallava en el film. Doncs això és el que he procurat fer amb aquesta novel·la que comença a guanyar-se un lloc als aparadors de les llibreries
La novel·la «El gran Leo»
E.C.Igual la lectura d'aquesta novel·la provoca un cert rubor moral o ètic, però el seu autor compta de manera trepidant i gràfica, la decisió que porta a aquest editor de llibres a fer el que fa.
Leo Blum aconseguí arribar a les cotes més altes de la seua professió en tan sols uns pocs anys. La seua progressió cap a la cimera del sector no fou fàcil i durant tot el trajecte va deixar més d'un cadàver al seu armari.
Al remat, Blum aconseguí el somni de qualsevol editor: pegar amb l'autor perfecte, vendre milers d'exemplars i fer caixa.
Aquest editor desbordava felicitat i diners, fins el moment en què va descobrir que el seu autor predilecte, cada vegada que s'enamorava, esdevenia incapaç d'escriure i d'aquesta manera, els diners no arribaven al seu farcit compte corrent.
La decisió de Leo Blum resulta inversemblant, però quadra perfectament dins del relat que Mario Reyes ha bastit i compta amb mestratge, paciència i bona cosa de sentit de l'humor, no exempt de realisme.