Cultura

Posen a l'abast de tothom el Fontserè fotoperiodista

En digitalitzen 50.000 negatius, còpies en paper i contactes inèdits que es penjaran a internet

El material mostra una faceta de l'autor poc coneguda

Les instantànies engloben un període que va de 1950 a 1991

L'Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany ha començat a digitalitzar el fons fotogràfic de Carles Fontserè, integrat per més de cinquanta mil imatges de fotoperiodisme en format de negatius, paper i contactes inèdits. D'aquí a unes setmanes ja es podran consultar per internet les primeres imatges digitalitzades, que corresponen a la seva etapa novaiorquesa. El procés s'inicia un cop s'ha inventariat i catalogat el fons, que abans de ser dipositat a l'arxiu banyolí s'havia guardat, en molt bones condicions, a la casa de Porqueres on Fontserè i la seva dona van anar a viure el 1973. El patrimoni de l'artista és propietat de la Generalitat, gràcies a un acord a què van arribar el govern i el mateix artista, mort el 2007.

La digitalització, que coincideix amb la commemoració del centenari del naixement de Fontserè, va ser presentada ahir a les dependències de l'arxiu, ubicades al monestir de Sant Esteve de Banyoles, pel conseller de Cultura, Santi Vila, i pel director general d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Jusèp Boya. Tots dos van posar l'accent en el fet que la iniciativa permetrà descobrir una faceta menys coneguda de Fontserè, a qui el gran públic coneix tan sols pel seu vessant de cartellista. “La importància [d'aquesta activitat] és comparable amb els grans fotoperiodistes del segle XX”, va afirmar el conseller. A l'acte, hi va assistir també la vídua del creatiu barceloní, la nord-americana Terry Broch, a qui van agrair la col·laboració.

Nova York

Pràcticament la meitat de les imatges, totes en blanc i negre, estan fetes a la Nova York de les dècades dels cinquanta i dels seixanta, i de principis dels setanta. La resta són instantànies de vida quotidiana captades entre 1959 i 1991 a San Francisco, París, Londres, Ciutat de Mèxic, Roma i diversos punts de Catalunya, així com escenes familiars. Del nostre país hi ha fotografies del Pirineu de Lleida, Barcelona (poques, va lamentar Terry Broch) i la casa de Dalí de Portlligat. També n'hi figuren de la Franja de Ponent. El fons conté retrats de personatges famosos, per exemple del pintor Salvador Dalí, els escriptors Camilo José Cela i Rafael Alberti i l'escultor Josep de Creeft.

La vida a les ciutats

L'arxivera, Núria Batllem, va explicar que la temàtica que s'hi tracta és molt àmplia, però que incideix de manera especial en els retrats de costums, els paisatges urbans i les diverses cultures de les grans ciutats.

A banda de les fotografies, el fons inclou 30 metres lineals de documentació d'entre 1916 i 2008, pintures i dibuixos. Els representants del govern van recalcar la voluntat de la Generalitat de fer durant aquesta legislatura un esforç en la divulgació dels fons dipositats als arxius. “El sentit últim de la conservació [del patrimoni] és la seva difusió”, va assenyalar Santi Vila.

LES XIFRES

42.500
negatius
estan inclosos en el fons d'imatges, que en total són 50.000 si comptem còpies en paper i contactes.
30
metres lineals d'altres materials
completen el fons que ha conservat la vídua de l'artista.

Un any per divulgar l'obra d'un home polifacètic

El mes que ve farà 100 anys del naixement, a Barcelona, de Carles Fontserè i Carrió. L'efemèride es commemorarà amb un Any Fontserè que el Departament de Cultura vol aprofitar per divulgar la persona i l'obra d'aquell creatiu polifacètic. La proposta més destacada del programa serà una exposició itinerant que està previst que s'estreni a Banyoles a l'estiu. Posteriorment viatjarà a altres ciutats, Barcelona inclosa, i potser a alguna de l'estranger, tenint en compte que el protagonista va viure i treballar a fora durant força anys. Paral·lelament es produirà un documental i s'editarà un catàleg que aplegarà la seva obra. Així mateix es preveu organitzar visites guiades a la seva casa de Porqueres, on també tenia el taller.

Fontserè va estudiar a l'escola Llotja de Barcelona, però sempre es va considerar un autodidacte. Tot i que de ben jove compartia els idearis anarquistes, les seves primeres il·lustracions es van publicar en una revista de caire conservador. Abans de la Guerra Civil va treballar com a creatiu de publicitat i va fer cartells per al cinema. Arran de l'esclat de la guerra va elaborar els seus cèlebres cartells de caire polític per a diverses formacions del bàndol republicà. Mentrestant, es va allistar a les Brigades Internacionals, amb les quals va combatre a la batalla de l'Ebre. El 1939 va marxar a l'exili, primer a França i Mèxic i finalment als Estats Units, on va seguir la seva carrera professional. El 1973 va tornar a Catalunya, on va ser motiu de diversos homenatges. Va morir el gener del 2007.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.