Cultura

Un rei podrint-se

Albert Serra presenta a Canes ‘La mort de Louis XIV', en què Jean-Pierre Léaud encarna el monarca durant l'agonia, i afirma que “només l'art dura”

És la primera vegada que Albert Serra treballa amb actors professionals

Ara fa deu anys, Albert Serra va presentar Honor de cavalleria, una pel·lícula rodada a l'aire lliure sense la presència de cap construcció humana, en la Quinzena de Realitzadors de Canes, on ahir hi va tornar, però en una sessió especial de la secció oficial, amb La mort de Louis XIV, filmada en un interior que pràcticament es correspon a un sol decorat, que reconstrueix l'habitació on l'anomenat Rei Sol va morir a Versalles. S'ha concentrat en aquest decorat (que ell mateix va construir en un castell d'Autafòrt, al Perigord, junt amb el decorador artístic Sebastian Vogler, el càmera i muntador Artur Tort i Lluís Serrat, un dels seus actors habituals) per recrear l'agonia del monarca absolutista a partir de les anotacions dels metges, de les memòries del comte Saint-Simon i altres documents de l'època, però, fidel a la seva manera de fer cinema performativa, plàstica, orgànica, tan física com abstracta que realitza amb aquesta convicció: “Només dura l'art. Treballo per l'avenir, no per tenir èxit.” El rigor de la posada en escena, que no es contradiu amb l'imprevisible, la composició i la textura pictòrica de les imatges, i la presència brutal dels cossos fan pensar que, certament, Serra treballa a favor de la durada artística.

L'art pot durar mentre que la resta està condemnada a desaparèixer: “Lluís XIV representa el màxim poder, però això no va evitar que el seu cos emmalaltís i es podrís amb una gangrena, i així, doncs, va morir”, explica Serra. El títol reflecteix el seu contingut: un procés d'agonia fins que arriba la mort, que Serra filma sense clímax. Durant aquesta agonia i sense treure's mai la perruca, el rei va consumint-se encarnat en Jean-Pierre Léaud, que gemega, crida, esbufega, escup el menjar que no pot empassar-se i a vegades, en algun noment culminant, mira la càmera amb una “mala llet” (expressió del mateix Serra) que colpeix l'espectador.

Dins el llit

Envoltat del seu valet, de metges, de capellans i, quasi sempre fora de camp, per membres de la cort que semblen representar les seves emocions, Lluís XIV no surt quasi mai del llit: “La concepció del film es beneficia del fet que sembla que l'habitat natural de Léaud sigui el llit; s'hi troba a la seva salsa.”

És la primera vegada que Albert Serra no treballa amb els actors no professionals de la seva troupe, tot i que s'hi fa present el poeta Vicenç Altaió (Casanova a Història de la meva mort) per representar Le Brun, un metge considerat un xarlatà pels altres doctors, que també són incapaços de curar el rei: “No en tenen ni idea”, comenta Serra, que afirma que el seu mètode no ha canviat amb actors professionals: “Léaud és tan rar.... i, a més, tampoc n'hi ha tants, de professionals. Només n'hi ha un parell més i la gent de la cort vaig trobar-la anant als bars al lloc on vaig rodar.”

Decau el vol de Xavier Dolan

Amb Mommy, el jove quebequès Xavier Dolan no només va entrar en la secció oficial, sinó que va impactar amb un talent visual innegable (a banda de si agrada o no el seu estil, sobretot inspirat en el videoclip) i va compartir el Premi del Jurat amb Godard. Amb Juste la fin du monde, adaptació de l'obra teatral del dramaturg Jean-Luc Lagarce, semblava que Dolan havia de volar encara més alt i, abans de la projecció ahir, s'anunciava com un ferm aspirant a la Palma d'Or. Tanmateix, en aquest cas potser el seu vol acaba com el de l'ocell caigut que tanca el film, que posa en escena el retorn a la casa familiar d'un home en trànsit cap a la mort dotze anys després de marxar-ne. Hi ha el mateix talent visual, però es nota massa que Dolan vol impressionar en cada pla i que, per dir-ho simplement, és un cregut. A més, el seu histerisme dramàtic no és representat per les seves grans actrius quebequeses, sinó que ha importat actors francesos (Cotillard, Seydoux, el malenconiós Gaspar Ullel i l'insuportable Vincent Cassel) treballant més per l'èxit que per l'art.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Agnès Jaoui

“Valorar massa la bellesa física pot ser terrible”

Actriu, dramaturga, guionista i directora, sovint combinant dos o tres d’aquests rols en una mateixa obra o film, Agnès Jaoui es posa a 50 primaveras a les ordres de la directora i guionista Blandine...

Barcelona
 

El Festival Internacional del Circ, de Figueres a Girona

girona
 

Lleida celebra els 150 anys del naixement de Granados

lleida
 

Sitges premia Sarandon

barcelona
 
Mirador

‘La Dame en Noir’

 

Rosana: “Les xarxes són una benedicció”

castelló d’empúries
 

La Nit de Poetes recordarà Josep Palau i Fabre

Girona
 

Juliette Binoche recrea Barbara

barcelona
 

Ple de Blaumut en el seu tercer Cap Roig

palafrugell