Zipi, Zape i Peter Pan

“M'ho havia llegit tot: Verne, Salgari, Dickens, Stevenson, Twain... M'apassionaven totes les seves novel·les”, explica Oskar Santos (Bilbao, 1972), el director de Zipi y Zape y la isla del capitán, que s'estrena avui als cinemes. Va començar de ben petit llegint adaptacions que li portava el seu pare, i més endavant, els originals. “A poc a poc em vaig aficionar a llegir”, explica en una entrevista a El Punt Avui el cineasta, que va portar a la Berlinale el seu primer film, El mal ajeno (2010), amb Eduardo Noriega, i va fer un gir cap al cinema d'aventures familiar amb Zipi y Zape y el club de la canica, film estatal més taquiller del 2013. “Quan em van donar l'oportunitat de fer la segona part –és director i coautor de l'argument–, acabava de llegir la novel·la Peter Pan, en què el personatge, a diferència de la pel·lícula de Disney, és molt més malvat. Vaig decidir incorporar-ne elements, i també de Verne, doctor Jekyll i mister Hyde... El costumisme del tebeo m'era molt aliè, antiquat. Sentia des del principi que no funcionava, des de la primera pel·lícula.” En canvi, sí que li van interessar “aquests dos nens que no se sotmeten a l'autoritat: reflecteixen molt bé el món infantil, amb la seva rebel·lia i curiositat.” “Són ideals per a una pel·lícula d'aventures.”

E.T., Jurassic Park, El orfanato o Els cinc són altres referents juvenils que poden venir al cap, però la pel·lícula que Oskar Santos cita com a “pedra angular” del nou Zipi i Zape... és Retorn al futur. “A part de Pixar i Harry Potter, el millor cinema infantil es va fer als 80”, opina. La història s'ambienta en una misteriosa i solitària mansió on van a parar la família de Zipi i Zape (els actors Teo Planell i Toni Gómez), habitada per la senyoreta Pam (Elena Anaya), el seu majordom (Fermí Reixach) i un grup de nens orfes.