L'ambigüitat d'un àngel

Sol Picó calça sabates de puntes pel marbre del MNAC. Quan no ho fa descalça. l'acompanya Vero Cendoya (armada amb una espasa) per moments, i amb ulls de temença davant les pintures quasi fantasmagòriques del romànic; a més del violí que esgaripa emocions d'Adele Madau i la veu versàtil de Mariona Sagarra. Es tracta d'un muntatge a la carta. D'un privilegi per a tot aquell que pugui contemplar alhora moviment i obres d'art estàtiques. El perfil d'un inspira la tridimensionalitat de les altres. Moment sublim el dels capitells, l'únic instant en què tant tallistes d'obrador com artistes del segle XXI avui persuadeixen a esquenes dels passatges i personatges religiosos. Si l'àngel té por i plora, què no ha de fer una dona d'ara fa 900 anys davant la contundència i immensitat d'uns ulls immisericordiosos? Molt recomanable.