Reptadora interpretació

Mar Ulldemolins destapa un nou personatge. Si en anterior ocasions ha mostrat la seva sensualitat (Cock), desesperació (L'arquitecte) o fins i tot debilitat (Jocs de paciència) per citar tres espais extrems, encarna Sebastian Bosse, el jove alemany de 18 anys que decideix venjar-se de la seva infància i adolescència tortuosa anant a l'institut carregat d'armes. L'acció, que ha convertit en ficció el dramaturg Lars Norén, arrenca al seu amagatall, una hora abans de l'hora convinguda. Bosse no és un boig, sinó un nihilista que reivindica la llibertat de l'individu per sobre de les convencions socials, l'estigma de l'educació i la perversitat dels jocs adolescents.

L'acció transcorre a mitja llum a escena. Bosse repta mirant als ulls els espectadors, increpant-los amb preguntes dures, recriminant-los per la seva hipocresia. Ell és un perdedor i no té manies a dir el que pensa sense cap filtre per ser simpàtic. El públic aguanta amb una tensa atenció. Contundent, gens gratuït, implacable.