Fabular per l'encant d'un clatell

Lluïsa Mallol interpreta la bibliotecària que va imaginar Sophie Divry. Posa veu i desesperació a la vida perduda, sense més ànsia que admirar el clatell d'un usuari jove. Ho fa acompanyada d'un refugiat, una ombra solitària que tria la biblioteca per no passar fred a l'hivern, però que també té una certa inquietud per la lectura –comprometria menys dormir en els túnels dels metro de Roberto Zucco, actualment al Romea–. És silenciós, però escolta atent i consola amb les mans aspres. Ell mira i atén les reflexions de la bibliotecària. Ella, però, només s'hi dirigeix per increpar-lo –si pretén repetir de cafè o si considera que és més adequat que no es bellugui i li desmanegui les seves piles de llibres, que estima i odia alhora.

En el silenci d'un soterrani, governant les referències de geografia d'una biblioteca no sembla que hi hagi gaire espai per a la vida. Mallol no perd passada de les mirades més tòpiques de les bibliotecàries, dures i intransigents amb el soroll. Reines de les lleixes, els carretons i els préstecs. Però també inclou un crit desesperat, desafinat per nerviós, que clama la humanitat. L'audiència del Círcol Maldà, majoritàriament femenina per a aquesta ocasió, es revela usuària de biblioteca, quan riu les referències quotidianes a les sales de lectura. Però se sorprèn i queda absorbida per la visió enamoradissa d'un clatell anònim. La vida de la protagonista passa per aquest pas angost. Deixar-lo de veure és deixar de viure. Peris l'encerta quan inclou un actor per no dir res i només escoltar, tot i que es desaprofita quan la protagonista parla només amb ella mateixa.