cultura

Crítica

teatre

Reveladors abrics d'oblits

Intel·ligent i emocional peça, la d'Helena Tornero a la Sala Petita. Perquè toca el punt feble del procés de desmemòria històrica més recent (oblidant tot allò que va de la Segona República a l'arribada de la democràcia) i ho fa amb una estructura dinàmica, absorbent, un trencaclosques que acaba amb el primer motor de l'obra: parlar sobre la mirada d'una foto de l'avi, ben guarnit, però amb un cos que ha patit guerra, presó i servei militar forçós. I els abrics? Tapen les vergonyes del passat, sigui per haver patit injustícia, sigui per haver-se beneficiat d'aquests crims.

Els personatges s'expliquen, entretallats (com ho és la història), i revelen les diferents actituds. Hi ha ventall ampli: des dels fills de l'exili que escupen odi fins als dissortats que proven de refer la vida que els ha escapçat la dictadura, però també els que es reconeixen còmplices franquistes, potser involuntaris, que proven de dignificar el seu present, amagant o restituint (ni que sigui simbòlicament).

L'obra coral sap entrellaçar les escenes de dolor i ràbia (com quan es relata una detenció i execució o es deixa la víctima expressar-se lliurement davant d'un bust), de cinisme (reproduint parts de l'estudi del 1939 que diagnostica el marxisme com una malaltia contagiosa) i, fins i tot, les d'un humor lleuger (com en l'escena de la placa que vol recordar i restituir la memòria dels desposseïts pel franquisme). El treball sintonitza amb La nostra classe (Teatre Lliure, 2011) –en aquella ocasió, la placa és un eufemisme vergonyant– i l'actual L'onada (Teatre Lliure, 2013). De fet, es revela com un bon avançament al Barcelona de Pere Riera,a la Sala Gran. El treball de Tornero, tot i patir la sotragada per ser peça del T6 en la retallada al TNC, narra amb veu femenina i singular les vergonyes pròpies. Tot i que hi hagi algun passatge que sembla reiteratiu (no ho és en realitat), l'obra és d'una valentia que cal felicitar. I, a sobre, té una factura d'interpretació impecable.

No parlis amb estranys
Autora i directora: Helena Tornero
Intèrprets: Mireia Gubianas, Olga Cercós, Òscar Castellví, Oriol Genís, Maria Casellas, David Vert, Àngels Poch i Nuria Legarda
Dimecres, 3 d'abril (fins al 14) a la Sala Petita del TNC


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Kike Maíllo
Director de cinema

“Quan l’èxit no neix del talent, és efímer i buit”

Barcelona
Festival de canes

Els deliris de grandesa de Coppola

canes
Estrenes de cinema

Belén Rueda, una dura entrenadora de gimnàstica rítmica que es col·lapsa

barcelona
François Cluzet i Thomas Lilti
Protagonista i director de ‘Los buenos profesores’

“Els actors i directors cuidem l’estat d’ànim de la gent”

Donostia

El jove jazz català conquereix Nova York i Amsterdam

Girona
Eugènia Broggi
Fundadora de l'editorial L’Altra

“Les editorials independents som molt dependents dels bancs i això és una cosa bona”

barcelona
comèdia romàntica

Meg Ryan i David Duchovny, l’escalf d’un antic amor

cinema / drama

Calma tensa en família amb ‘Un sol radiant’

cinema / drama

‘Calladita’ amb la promesa de condicions millors