cultura

Crònica

La dignitat del Pirata

Quan era director d'El Punt del Maresme, Manuel Cuyàs (Mataró, 1952), va convertir els consells de redacció en un mercat on es venien i es compraven notícies. No hi havia dia que no recordés als redactors la necessitat d'apassionar-se a l'hora d'explicar als caps qualsevol història susceptible de ser publicada, encara que al final no sortissin o acabessin arraconades en una de les sis columnes que hi havia a cada plana del diari. “Veneu-me obertures, que jo ja us les convertiré en breus!”, insistia.

Ha plogut molt des d'aleshores. Prou perquè aquest geni no tan distret convertís milers d'obertures en breus i milers de breus en planes senceres. I que ho fes sense perdre ni un bri de l'espontaneïtat, les ganes d'aprendre i d'ensenyar i la capacitat d'observació que l'han convertit en un dels millors i més apassionats contistes d'històries del país. Ho demostra cada dia amb l'article que troben a aquest diari i a les tertúlies a les quals assisteix. I ara, per si en quedava algun dubte, Manuel Cuyàs ha sublimat el seu talent en un llibre autobiogràfic fet per un encàrrec que va trigar temps a acceptar. Ho va tornar a explicar ahir, en la presentació a Barcelona d'El nét del pirata (Proa). Una història, la seva, que veia com un breu, i que ha transformat en el retrat formidable d'una època. Amb un protagonista secundari que ni era pirata ni era el seu avi, però que li serveix de fil conductor per explicar un relat viscut des de la casa que aquell Antoni Cuyàs i Sempere que va tornar ric de fer les Amèriques va fer construir a mitjan segle XIX a la Rambla de Mataró.

La presentació d'ahir va anar a càrrec de l'expresident Jordi Pujol, que va convertir Cuyàs en el seu confident i en l'autor de les seves memòries. I de Tian Riba, periodista i col·laborador d'El Punt Avui, que va servir als assistents una acuradíssima i amena descripció de l'autor basada en vivències pròpies i compartides per tots aquells que l'hem conegut i en allò que ell mateix explica al llibre. Des del cinema com la medicina que li van receptar de petit per curar una conjuntivitis i que mai ha abandonat, a la gran nevada del 62 que situa com a punt d'inflexió en la història moderna del país, passant per aquell pipí que Ava Gardner va parar a fer en un bar de la Rambla de Mataró. Històries menudes que conformen un relat amb gruix amb què Cuyàs, tal com va subratllar al final de l'acte, ha volgut fer un homenatge a les persones que, en les circumstàncies més adverses, van saber treballar i defensar la seva dignitat per reconstruir un país. Paraula de pirata.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Cultura

Mor Helen Vendler, crítica de gran influència

TEATRE

El Maldà canta Pau Riba i Malvido interpel·lant els joves

BARCELONA

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles