cultura

Crítica

teatre

Embolica fort

La peça triomfa quan cedeix a l'absurd; patina amb el vodevil: li falten portes

Hi havia una vegada un Rowan Atkinson (Mr. Bean) que va rebre un curiós encàrrec d'entregar un paquet misteriós a la reina Abigaïl de Dinamarca. El director de l'hotel, servicial i inútil com el de (Fawlty towers), es va desviure per facilitar-li l'estada, tot i no aconseguir ensenyar-li la cambra de bany, el més distingit de tot l'hotel. De dins, mig mort, apareixerà un desgraciat manetes que pot recordar la incapacitat amb les alicates de tot un Frank Spencer a classe de fusteria (N'hi ha que neixen estrellats). L'arribada del cambrer (tipus Allò allò) amb el vi i un dinar frugal serà el súmmum. Aquest és només el punt d'arrencada de la nova comèdia d'Iguana Teatre i La Impaciència, una peça que pivota sobre l'embolica que fa fort i que, tot i alguna rèplica sonada (“¿Por qué no te callas?”), només pretén entretenir: es rendeix a l'splastick, l'humor de plantofada.

A mitja obra apareixerà un mort. I la peripècia serà amagar-lo procurant que en facin cabal com menys persones millor. Cal dir que fan trampa descarada perquè després de dos amagatalls previsibles (llit i armari) desapareix
de l'escena. És una exigència del guió, ja que l'intèrpret dobla personatge...

La gràcia és que quan més recorda el gag de la cabina dels germans Marx (Una nit a l'òpera) és quan el director atén el distingit client. En realitat, és una conversa (la de l'hotel L'Ornitorrinc al municipi de Sebastòpol), que remet al teatre de l'absurd de Ionesco. La sala és buida però l'omplen amb el seu discurs disparat a gran velocitat, i parlant de l'entorn i les desgràcies de la peixateria Piscis. Que després l'acció es desenvolupi amb portes que s'encallen, armaris que esclaten o cobrellits que no tapen els morts (el clàssic vodevil però sense tigressa rossa) no aconsegueix superar el quadre. Per a un vodevil, calen més portes i repartiment. Tot despropòsit, molt lluny de la farsa feridora d'Ubú rei o el desencant de Woyzeck que anys enrere han meravellat a Barcelona.

Z i l'habitació 113
Companyia: Iguana Teatre / La Impaciència
Autor: Joan Carles Bellviure
Director: Carles Molinet
Intèrprets: Luca Bonadei, Jordi Cumellas, Rodo Gener i Salvador Oliva
Dissabte, 1 de novembre (fins al 9), a la Sala Muntaner.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Novel·la Gràfica

Jaime Martín i les trementinaires del Pirineu

Barcelona
Blaumut
Grup barceloní de pop, acaba de publicar el ‘Capítol 1’ del seu nou disc, ‘Abisme’

“Ara hi ha un consum excessiu de tot, sense gaudir de res”

Barcelona
girona

Torna ‘La consueta de sant Jordi’

girona
MÚSICA

La Franz Schubert Filharmonia presenta la nova temporada

BARCELONA
Crítica

Un guant

guardó

Gemma Lienas rep el Premi Cedro per la defensa dels drets d’autor

madrid
cinema

BCN Film Fest premia ‘El destino de Maya’

barcelona
Cultura

Mor Helen Vendler, crítica de gran influència

TEATRE

El Maldà canta Pau Riba i Malvido interpel·lant els joves

BARCELONA