Una de les fotos més famoses de Xavier Miserachs (1937-1998) mostra un home que porta tot sol un carret amb centenars de caixes de fusta a l'antic mercat del Born de Barcelona. La icònica imatge és una de les fotos més cèlebres del llibre Barcelona en blanc i negre, al qual ara el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) dedica una exposició escenogràfica. Però l'interessant és veure com, a partir dels fulls de contacte conservats al fons del fotògraf, es pot veure com Miserachs va aconseguir la imatge amb una sola presa. L'instant decisiu de Cartier-Bresson en estat pur, versió Miserachs.

Els fulls de contacte de la foto del Born i molts altres s'exposen aquests dies en una mostra que reuneix una selecció dels documents que formen part de l'arxiu de Xavier Miserachs, que les filles del fotògraf van dipositar en comodat al museu l'any 2011. D'aleshores ençà, el Centre d'Estudis i Documentació Macba ha catalogat i restaurat a un fons per més ni menys que uns 60.000 negatius, 20.000 transparències, 2.500 fulls de contacte, correspondència i altres documents. L'exposició, desplegada en vitrines en una sola sala del museu, complementa l'esmentada anteriorment, Miserachs Barcelona, i totes dues es podran veure fins al 27 de març.

Maite Muñoz i Marta Vega, del centre d'estudis del Macba, expliquen que la mostra vol donar a conèixer una part de l'arxiu al públic, però també explicar el procés de treball sobre com s'ha catalogat el fons. Però donant un cop d'ull a les vitrines (millor amb l'ajut de lupes per captar els detalls) és possible repassar els diversos aspectes de la trajectòria de Miserachs: els seus esplèndids fotollibres com el de Barcelona ja esmentat, però també Costa Brava Show (que va ser un fracàs comercial segons es desprèn d'una carta del seu editor) i Los cachorros; el fet de ser un dels membres més actius de la Gauche Divine; els seus treballs més clarament fotoperiodístics, les imatges publicitàries i industrials; el seu aspecte com a teòric de la fotografia i memorialista, i, fins i tot, la possibilitat de veure el seu curtmetratge de ficció Amén, historieta muda.