L'arquitecta angloiraquiana Zaha Hadid, una de les figures indiscutibles de l'arquitectura internacional, va morir ahir sobtadament a Miami, a causa d'un infart. Hadid, que havia estat la primera dona i el guanyador més jove del premi Pritzker, considerat el Nobel de l'arquitectura, era autora d'edificis tan emblemàtics com el museu MAXXI de Roma i el London Aquatics Centre de Londres, i artífex del pla de remodelació urbanística de Bilbao. L'arquitecta, que tenia el seu estudi a Londres, estava ingressada en un hospital de Miami a causa d'una bronquitis, però la seva mort ha estat inesperada.

Com altres membres de la seva generació, Hadid va ser una de les representants d'un grup d'arquitectes que van esdevenir autèntiques estrelles en el seu àmbit i que van treballar arreu del món. Ella era la dona més destacada d'aquest grup de professionals de gran renom i amb projectes supermilionaris. El seu estil s'inscrivia en el corrent desconstructivista, caracteritzat per la fragmentació de formes i la inclusió d'elements visuals sorprenents, que també seguien els seus col·legues Frank Gehry i Daniel Libeskind.

Nascuda a Bagdad el 1950, Hadid es va llicenciar en arquitectura a Londres. Va ser a la capital britànica on va establir el seu estudi el 1979. De seguida va començar a guanyar projectes, alguns tan significatius com l'estació de bombers Vitra de Weil amb Rhein i el centre BMW de Leipzig, a Alemanya; el Museu d'Arts Islàmiques de Doha (Qatar); el Museu Guggenheim de Taiwan; l'estació de trens d'alta velocitat de Nàpols, i un conjunt de biblioteca i centre esportiu a Montpeller. A l'Estat espanyol, va dissenyar el pavelló Pont per a l'Expo del 2008 a Saragossa.

Projectes a Barcelona

La relació amb Barcelona de Zaha Hadid, que va rebre el premi Mies van der Rohe el 2003 per un aparcament i terminal a Estrasburg, va ser intensa però no va donar finalment projectes acabats. D'una banda, Zaha Hadid va projectar en l'època de l'alcalde Joan Clos l'anomenada plaça de les Arts, a la plaça de les Glòries, un immensa reforma de la zona que finalment es va descartar.

També va quedar sense executar un gratacel al Fòrum, la torre Espiral, que havia de ser l'edifici símbol del campus universitari del Besòs. Se'n va arribar a col·locar la primera pedra el 2009, amb l'alcalde Jordi Hereu, però les obres, que haurien costat 65 milions d'euros, es van aturar poc després.