Música
Sota el cel de Londres
Luna Cohen presenta avui al Born, i demà al Mas Sorrer, el seu quart disc
“A Londres estan molt oberts a la diversitat, i m'hi sento molt reconeguda”, diu la brasilera
A finals del 2014, la cantant brasilera Luna Cohen, establerta durant quinze anys a Terrassa, va anar a Londres a fer uns concerts... i s'hi va quedar. “Havia decidit estar-hi tres mesos per fer contactes, però a tot arreu on vaig cantar em van tornar a contractar i em vaig entusiasmar moltíssim. De sobte em vaig començar a sentir molt reconeguda”, afirma poc abans d'agafar un avió cap a Catalunya, on avui actuarà al Born Centre Cultural de Barcelona (20.00 h, Festival Mas i Mas) i, demà, al Mas Sorrer de Gualta (22.00 h). “Quan, fa quinze anys, vaig arribar a Barcelona, era primavera i vaig veure, per primer cop a la meva vida, un cel gris. Em va causar una sensació tan estranya que vaig plorar. Quan el 2014, a l'hivern, vaig arribar a Londres, en canvi, vaig tornar a mirar el cel i el vaig veure blau i espectacular. Me'n vaig enamorar perquè, segurament, en aquells moments em sentia realment feliç”, afirma.
Amb aquest record, Cohen ha anomenat el seu quart disc November Sky (Temps record), gravat a tres bandes (Londres, Barcelona i Rio) amb músics d'orígens diversos, masteritzat als històrics estudis Abbey Road i cantat en llengua portuguesa i anglesa. “Jurandir Santana, l'arreglador, que és brasiler, em va suggerir que treballés amb ritmes afrobahians, la qual cosa em va semblar sensacional. Jo vaig néixer a Belo Horizonte però vaig créixer a Bahía, que és la portada d'entrada de l'Àfrica al Brasil, i sempre he estat una apassionada de la seva riquesa musical.” November Sky té cançons que basculen entre el jazz, la salsa i el pop. “He crescut envoltada de músics de jazz, i en l'estructura harmònica dels temes es nota”, assegura.
Oberts a la diversitat
Catalunya, segons admet, encara és “casa seva”. “Hi he viscut quinze anys i el meu marit és català. Hi he aconseguit grans coses i estic molt orgullosa d'haver fet tant de temps una música que, aquí, era força desconeguda”. Que a Londres, però, l'encaix de la música brasilera sigui diferent del de Catalunya ha significat tot un revulsiu a la carrera de Cohen. “A Londres estan molt oberts a la diversitat. Els anglesos tenen una gran virtut: interessar-se molt per les altres cultures, no únicament la brasilera. Deu ser perquè Anglaterra és una illa però, a Londres, estic responent constantment preguntes al voltant de coses del Brasil i em trobo fent, almenys, tres bolos per setmana.”
