Madrid ha tingut sempre molt d'interès a recordar que va ser Salvador Gabarró l'executiu català que va voler comparar l'opa a Endesa de Gas Natural –totalment avortada, com recordaran– amb un embaràs. “Nosaltres hi hem posat la llavor i ara cal esperar nou mesos perquè neixi la criatura”, va dir Gabarró, confiat. Però el PP, llavors a l'oposició, va aconseguir mesclar economia i política un cop més i atiar les brases del rebuig a una “opa a la catalana”, com la va qualificar el llavors president de la patronal CEOE, el desaparegut José María Cuevas. El serial en què es va convertir la fallida compra d'Endesa (“abans alemanya que catalana”) va ser, sens dubte, l'episodi més sonor de la presidència d'un discret Salvador Gabarró i Serra (Sant Guim de Freixenet, 1935) a Gas Natural, on va arribar un cop ja jubilat de la Corporació Roca, empresa en què va créixer professionalment i personalment i on va arribar a ser gerent. No en va, s'hi va estar entre els anys 1969 i 2000, i des del 1974 ja n'era el gerent.

“Vaig tenir una gran sorpresa quan em van nomenar director de fabricació perquè no m'ho esperava. Era el càrrec més important de la companyia que no estava ocupat per algú de la família... De vegades no saps per què passen les coses, però van anar així”, explicaria Gabarró en un llibre editat per Esade. També va ser president del Cercle d'Economia entre els anys 1999 i 2002, institució per la qual sent gran respecte i on s'ha sentit ben a gust.

Gabarró va arribar a president de Gas Natural ja gran, amb 69 anys i ara, amb 80, és un dels pocs degans que quedaven presidint empreses de l'Íbex 35, compartint categoria amb octogenaris com ara Juan Miguel Villar Mir (OHL) i José Lladó (Técnicas Reunidas). Feia temps que s'especulava amb la seva retirada definitiva, però ell explicava que la decisió depenia més de La Caixa que no pas d'ell mateix. Ho explicava a la premsa en l'última junta d'accionistes, el maig d'aquest any. “No vull crear cap problema i me n'aniré quan em permetin marxar. Hi estic de propina i sí que tinc una mica de ganes de deixar-ho, però no m'ho deixen fer”, bromejava. L'esperança, però, no l'abandonava i assegurava que esperava abandonar el càrrec “més aviat que tard”.

Gabarró va arribar a la presidència de Gas Natural SDG l'octubre de l'any 2004, expliquen que emparat per Josep Vilarasau i “rescatat” d'una recent iniciada jubilació, de la qual ara podrà finalment gaudir. I és que només s'ha absentat del seu despatx quan ha hagut de viatjar, expliquen els seus col·laboradors. Des del 2003 era conseller de CaixaBank, però el nou càrrec a la gasista el va retornar a l'activitat diària i li va donar l'oportunitat de recuperar grans responsabilitats en l'àmbit empresarial. “La il·lusió en una empresa no s'acaba mai, sempre tens fites noves”, explicava el 2002. “Encara més, jo diria que es porta amb més serenor quan un es fa més gran que no quan s'és més jove. Et cremes més al principi que quan tens més experiència”, deia.

A Gas Natural SDG va arribar per substituir Antoni Brufau, que llavors marxava a Madrid a fer-se càrrec de la presidència de Repsol.

Però, més enllà de l'opa, de la llavor i de l'embaràs frustrat, Gabarró, home de tarannà tranquil i caràcter afable, prudent i diplomàtic, ha aconseguit portar durant aquests dotze anys l'empresa on havia volgut estar, convertint-la en un grup energètic integrat després que el 2008 va liderar, juntament amb Rafael Villaseca, conseller delegat de la companyia, la compra, ara sí amb èxit, d'Unión Fenosa. Han estat anys de creixement i consolidació internacional fins a situar Gas Natural Fenosa al lloc on és ara.

A banda de la presidència de la gasista, Gabarró era actualment vicepresident tercer de Criteria Caixa, la societat que controla el grup de participades de La Caixa i conseller de CaixaBank. Avui mateix, està previst que el consell d'administració de Gas Natural Fenosa faci efectius els canvis en la seva cúpula, després de l'acord tancat la setmana passada entre els seus dos accionistes de referència –Criteria Caixa i Repsol– i el fons nord-americà Global Infraestructure Partners (GIP), que suposa el nomenament d'Isidre Fainé com a nou president no executiu de l'energètica, en substitució de Salvador Gabarró, i l'entrada com a vicepresidents no executius de Josu Jon Imaz, conseller delegat de Repsol, i de William Woodburn, pel fons estatunidenc.