Perdonin si parlo d'ètica

Fa uns dies vaig tenir una conversa amb una persona molt vinculada a una de les escoles privades d'administració d'empreses de la part alta de Barcelona. Vam parlar d'ètica empresarial i aviat s'acabà la conversa perquè estàvem totalment d'acord. N'he tingut d'altres amb els responsables de la càtedra d'ètica d'aquestes escoles i sempre ha passat el mateix: la nostra manera de pensar coincidia. Com és possible aleshores que els alumnes que acabin allí els estudis tinguin el concepte de l'ètica en els negocis com el d'una assignatura secundària? Per a ells, anar a l'escola d'administració d'empreses és la manera més senzilla d'aprendre a guanyar diners i de conèixer gent important del sector empresarial o més aviat els seus fills, que seuen al seu costat a l'aula. Per això estan disposats a pagar les xifres de cinc números per alt, que abonen sense protestar. Estic segur que si hi hagués una especialització sobre l'ètica en els negocis, tindria pocs alumnes.

Si vas en cotxe, tothom s'atura quan veu un semàfor vermell. Potser per evitar una sanció però, sobretot, perquè hi ha una assignatura ciutadana, acceptada per tots, que ens indica que no es pot creuar un pas en vermell encara que no hi hagi cap vehicle en cent metres a la rodona. És aquesta la cultura que s'hauria d'integrar a la societat, parlem d'ètica.

L'ètica empresarial no té res a veure amb el dret penal, sinó amb la raó última de l'empresa i de l'empresari. Es tracta de guanyar diners. Però en un marc que no inclou tan sols els accionistes –el capital–, sinó també els interessos dels treballadors –la força del treball, i la comunitat on es treballa –ciutat, comarca, estat–. Els alumnes d'aquelles escoles –hi ha excepcions com a tot arreu– pensen abans que res en el rendiment del capital: observen amb malfiança la força del treball, font de molts maldecaps, i prescindeixen dels problemes de l'entorn, si no és que l'Ajuntament més proper, o una autoritat governativa, hi fiqui cullerada.

Aquesta cultura de l'ètica empresarial ha de ser absorbida també per la societat civil i fins i tot per la borsa. En part ho fa, ja que si Donald Trump guanya les eleccions americanes, la borsa baixarà, però haurien de filar més prim.

Hem d'estar convençuts que el comportament ètic és un factor de progrés econòmic i social, i prioritari a guanyar diners. I no estic dient que els dos conceptes siguin incompatibles –guanyar diners i cultura ètica–, sinó que en el cas que ho siguin, el benestar de la força de treball o de la comunitat on es viu ocuparan el primer lloc.

La borsa pujarà o baixarà, segons com respirin els inversors. Actualment, baixa en sentir les bestieses d'en Trump, però la cultura de l'ètica empresarial només serà una realitat social, quan la borsa pugi amb motiu de la correcció envers els accionistes, treballadors i la població. Això encara no ho he vist mai.

El capitalisme és un sistema materialista, que sap sumar, restar, multiplicar i dividir. Parlar d'ètica del capital suposa introduir un pensament no material, transcendent.