L’agonia del capitalisme

Si Déu em dona vida i capacitat per treballar, m’agradaria escriure un llibre amb aquest títol: l’agonia del capitalisme. Després d’escriure i publicar la Història del Foment del Treball, m’han encarregat un llibre i en tinc dos més a mig fer, més personals. Acabats aquests, voldria escriure el llibre anunciat, en la línia de La cultura de la cobdícia, escrit i publicat fa vuit anys, però més ambiciós i més compromès.

Si l’escric, no serà un llibre de teoria econòmica, espès i amb moltes cites de personatges ja morts. Seria un llibre que recolliria la meva experiència directa dels darrers 60 anys i dels 100 anteriors, que he investigat. He publicat més de 50 llibres sobre història econòmica catalana dels segles XIX i XX i puc presumir de conèixer la gent i especialment els empresaris que han viscut a Catalunya. La base del llibre és Catalunya, la nostra pàtria, però sortirà sovint cap a Espanya, els països de la Unió Europea i els Estats Units. O sigui, els països que he trepitjat i conegut. Poc o molt, introduiré un altre país americà –Cuba– i alguns d’africans que he arribat a estimar, especialment els subsaharians, com Guinea Equatorial, el Congo o Mali. Al nord del continent no podré oblidar Algèria, especialment, i Tunísia. A cap d’aquests països hi he anat com a turista, sinó per feina i he tocat el que era el socialisme planificat i els sistemes mixtos i mestissos, que ni ells mateixos es veuen capaços de definir.

Potser és precipitat parlar d’agonia del capitalisme, però crec que tal com van les coses, o emprenem aviat una revolució civilitzada, no violenta i consensuada, o els nostres fills i nets es poden trobar amb problemes seriosos, que tindran un caràcter global i no els problemes regionals que es van viure a la segona part del segle XX. I no em refereixo, però hi penso, a la carnisseria de l’Orient Mitjà i a les moltes guerres locals que ocupen tres ratlles en els diaris. El món s’ha globalitzat i en això no tirarem enrere. El futur pot ser molt millor que el present si fem les coses bé, o complicat i desigual, si seguim el camí actual. Però no soc catastrofista i no crec en un futur com ens pinten algunes pel·lícules de Hollywood.

Al món hi ha molta gent bona. Però són els dolents els qui destaquen més. Hi ha més bona gent que de dolenta, però els primers han de perdre la timidesa i fer una passa endavant i marcar les grans línies econòmiques –i polítiques– del futur. Un polític ha de saber economia i un economista ha de conèixer com es mou el món polític.

El capitalisme, en la seva forma actual, està en estat agònic. I per agònic entenc –segons el diccionari– que és quan desapareixen les funcions de l’intel·lecte. A hores d’ara, no es tracta d’ensenyar a guanyar diners, com fan les escoles de negocis. Els nostres intel·lectuals de l’economia han de pensar com construir un món millor amb unes empreses més creatives, amb un sentit clar de l’ètica, i poder social. Una majoria de la bona gent –i dels votants– seguiran, sempre que vegin saviesa en aquells intel·lectuals i bona voluntat. Amén.