“Ser vídua em penalitza”

Antónia Hernández té 70 anys i cobra 190 euros de pensió de jubilació. “Només vaig cotitzar 18 anys perquè he tingut dos fills i el salari no m’arribava per pagar les mainaderes que hauria necessitat si no hagués treballat i, com que em vaig jubilar a 60 anys, tinc una pensió molt, molt petita.” No ho seria tant, però, si el sistema no “penalitzés” el seu cas. Com que totes les pensions que no arriben a un mínim es complementen per assolir-lo, Hernández hauria de cobrar realment 600 euros, però no li apliquen el complement de mínims perquè el requisit és que no es cobri cap altra pensió. I ella és vídua. El seu marit va morir fa quinze anys i, per tant, cobra pensió de viudetat: 700 euros.

Per reclamar, entre altres millores vitals, que no es retiri el complement a les treballadores que han perdut la parella i no arriben a la pensió mínima, aquesta barcelonina presideix l’Associació Ciutadana pels Drets de les Dones. Més lluites: el 2000 van presentar al Congrés 730.000 signatures per demanar de cobrar el 100% de la base del marit. Ara està en un “ridícul” 52% i tot i que es va arribar a un acord per apujar-lo al 70%, el PP el va blocar. El dia 25 de cada mes es concentren a la plaça Sant Jaume de Barcelona per exigir pensions “dignes”.