La Borsa
Més valors
Economia

Lliçons de dret penal

Soc economista d’honor del Col·legi d’Economistes de Catalunya, llicenciat en dret i advocat. No soc la Sra. Cifuentes. Després d’aquest pròleg, he de manifestar el terror que m’infonen les lliçons de dret penal i dret processal penal que ens estan donant els fiscals de l’Estat i els mitjans de comunicació que donen suport al govern espanyol en la seva lluita aferrissada contra el catalanisme polític

Em van suspendre la primera convocatòria de dret penal –ho he d’acceptar–, però encara recordo els conceptes bàsics de la ciència. Treballàvem sobre un Codi Penal franquista i no sobre el del 2015. Era un codi que considerava delicte l’homosexualitat, per exemple, però que representava l’estat de dret d’aquell moment, com el del 2015 representa l’estat de dret actual. Aquest el configuren unes persones que tenen unes idees que es manifesten a través dels articles del codi. En qualsevol codi, alguns fets són claríssims: si un home mata la seva dona amb una destral davant de 50 persones, és un assassinat de primer grau, en el codi franquista i en el del 2015.

No hi ha una taula de les lleis penals inamovible. Per això existeix l’advocat defensor, que defensarà l’home de la destral, dient que estava boig, per exemple. Els penalistes discuteixen i interpreten els matisos de la llei. Però el que sí que hi ha és un sentiment popular que qualifica pel seu compte, en virtut de la cultura que ha rebut, i que rarament s’equivoca. I em refereixo a delictes que tenen una definició clara i que són acceptats des de l’edat mitjana.

Una rebel·lió és la del coronel Tejero del 1981, amb la metralleta al Congrés dels Diputats i els trets al sostre de l’edifici. Pujar dalt d’un cotxe de la Guàrdia Civil i demanar pau als manifestants no és rebel·lió. No cal que vinguin uns jutges alemanys per entendre que la rebel·lió, delicte gravíssim castigat amb molts anys de presó, no és el que van fer els nostres amics empresonats i exiliats. El sentiment popular és molt clar en aquest sentit.

La paraula terrorisme deriva de la paraula terror, com és fàcil d’entendre. I la definició de terror és ‘por extrema, que fa tremolar’. No crec que els aturats a l’autopista pels CDR tinguessin una por extrema; com a molt, un emprenyament extrem. La versió popular és també clara en aquest sentit.

L’estat de dret és l’argument utilitzat pel president del govern espanyol per defensar els seus fiscals i jutges. Ell, que no és jurista, no s’adona que l’estat de dret pot ser simplement el que deriva d’uns partits que tenien majoria al Parlament. El Codi Penal del 2015 és el d’ell. Fer el que han fet amb els empresonats, amb els exiliats i amb la Tamara és fer passar bou per bèstia grossa. En les primeres versions del presumpte acte de terrorisme de la Tamara, es deia que tenia un plànol de la caserna de la Guàrdia Civil a Barcelona, que va resultar que era un mapa amb l’itinerari per arribar-hi. Hi ha una mica de diferència, que ningú es va afanyar a aclarir.

Els fiscals, els jutges i els advocats han de fer la seva feina. Però no hi ha DRET que qualifiquin un cop de puny com una acció que podia acabar amb un assassinat, i un tall de carreteres com un acte revolucionari. Ens movem entre una infracció administrativa amb multa i un delicte amb una pena de 20 anys de presó. Ara soc jo qui suspèn aquests fiscals i jutges per haver actuat contra el sentit jurídic popular més elemental.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Desconvoquen la vaga del sector públic

Barcelona

UGT i CCOO admeten que el Govern s’ha “mogut” però aposten per fer vaga el 12-D

Barcelona

Els grafits: un problema econòmic i també social

barcelona

Cau entre un 20 i 30% la producció d’oli de l’Empordà

girona

Fan reformes en hotels de luxe de la Costa Brava

GIRONA
Economia

Catalunya és la zona de l’Estat amb més desnonaments

Catalunya va guanyar 10.530 noves empreses durant el 2017

Barcelona

Mercat laboral, feina i ocupació

Catedràtic d’estructura econòmica. IQS School of Management

Contractes públics

Managing partner i CFO Spherium Biomed