La Borsa
Més valors
Economia

ORIOL AMAT

Catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat de la UPF i presideix l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció.

“Hi haurà diàleg i les dues parts estaran disposades a entendre’s i cedir”

Hi ha salaris molt precaris, molta gent que treballa a dedicació plena i no guanya prou per viure. Això és inadmissible
L’economia catalana va com una moto. Ara hem de seguir treballant de valent perquè segueixi millorant

Resumir breument el currículum acadèmic i professional d’Oriol Amat és impossible. És catedràtic d’economia financera i comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i presideix l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció. Dirigeix el màster en direcció financera i comptable de la UPF Barcelona School of Management. És autor de diversos llibres de comptabilitat i finances, alguns dels quals s’han traduït a diferents idiomes. Ha estat professor visitant en diferents universitats i escoles de negocis europees, americanes i asiàtiques. Va ser diputat al Parlament de Catalunya els darrers dos anys. Dues paraules defineixen les disciplines que més l’apassionen: l’economia i la docència.

Dius: “El nostre mirall haurien de ser països com Dinamarca, Suècia o Noruega, països de la dimensió de Catalunya i amb un estat del benestar molt desenvolupat.”
Són països que tenen un nivell molt bo de competitivitat, que aconsegueixen amb una combinació de sector públic potent, que col·labora molt amb el sector privat, que també ho és, i una important economia social. L’Estat no posa dificultats per fer negocis o activitat empresarial. Hi ha països on una empresa es crea en minuts i el cost és pràcticament insignificant. Si agafem el darrer estudi del Doing Business mundial, d’uns 200 països, l’Estat espanyol està cap al 150-160. Sortim molt malament perquè hi ha molta burocràcia que s’hauria de rebaixar, menys papers, menys tràmits i més ràpids. Encara hi ha molta feina per fer.
Costa fer aquests canvis des de la política?
Sí, perquè aquests canvis haurien de començar en les lleis. Moltes es fan sense tenir en compte el cost que suposa la seva implementació. La poca eficiència ja comença en el Parlament, les Corts espanyoles, o el Parlament Europeu. És una teranyina burocràtica que ho fa tot molt difícil. No sempre ni a totes les administracions hi ha suficient proactivitat.
Ets optimista sobre l’estat de l’economia catalana?
Per saber si l’economia va bé, hi ha dues dades fonamentals. La primera és l’activitat, el PIB. Fa quatre o cinc anys que està creixent al voltant del 3%. És molt, una dada important. La segona és l’atur. Fa uns cinc anys estava al voltant del 23-24%. Ara estem en el 13%. No és per tirar coets, però segueix baixant. Si l’activitat segueix millorant, els salaris també milloraran. I ja s’estan recuperant. I després un altre tema és que les empreses tenen més beneficis. Per tant, l’economia va molt bé. Diríem que va com una moto. Ara hem de seguir treballant de valent perquè segueixi millorant.
Però de salaris precaris encara n’hi ha...
Massa. Ho hem de millorar i molt. Aquí un tema importantíssim és reduir el ventall salarial. Hi ha companyies en què la persona que cobra més guanya entre 800 i 1.000 vegades més que el que cobra menys. Això és escandalós. L’economia social té ventalls d’entre l’1 i el 10, però no de l’1 al 1.000! És veritat que hi ha salaris molt precaris, molta gent que treballant a dedicació plena i no guanya prou per viure, i això és inadmissible.
El procés ha afectat l’economia catalana? Les empreses que van canviar de seu tornaran?
Hi ha empreses que han canviat de seu. En algun cas potser ho van fer per desconeixement del que podia passar. Hi ha molts casos en què no està massa justificat. De fet molts empresaris i directius d’empreses multinacionals ni tan sols s’ho han plantejat perquè no tenia cap sentit. En aquest tema soc optimista per molts motius. L’impacte que ha tingut tot el que ha passat en l’economia ha sigut imperceptible. Mai sabrem com hauria anat sense els atemptats del mes d’agost, l’1 d’octubre, etcètera. El que sí que sabem és que, tot i el que ha passat, l’economia va com una moto. Crec que tot això acabarà bé. En algun moment hi haurà diàleg, algú s’asseurà en una taula i les dues parts estaran disposades a entendre una mica l’altra i a cedir. Estic convençut que arribarem a un acord, com també ho estic que al final els catalans tindran l’opció de poder dir que sí al que es plantegi com a opcions.
Santiago Niño Becerra em deia que Catalunya tindria una mena de pla Ibarretxe. Creus que d’aquí a cinc o sis mesos en podríem estar parlant?
No ho tinc clar. Caldria veure què vol dir el pla Ibarretxe adaptat a Catalunya. Cinc mesos ho veig un termini molt curt de temps. Santiago és un economista molt prestigiós i les previsions les fa amb més facilitat. En el meu cas m’és difícil posar un termini. Sí que estic convençut que això acabarà bé, entre altres motius perquè hi ha una part molt important de la població catalana que ho vol. Ara bé, aquí el que és molt important és mantenir les posicions, continuar reivindicant el que calgui i tindre molta paciència, tenacitat i el màxim d’unitat. Quan la gent està unida, això acaba bé.
Econòmicament, què demanaries al govern català?
Que es posi les piles per aconseguir resoldre aquells tràmits i aquelles dificultats que moltes vegades posen les administracions, començant per la local, l’autonòmica, la central, l’europea... Això vol dir que, des del moment zero en què es fan les lleis, s’intenti posar-ho fàcil en tot el que és la dinamització empresarial.
Quin creus que serà el segell econòmic del govern de Pedro Sánchez?
No m’estranyaria que es revisessin algunes de les lleis catalanes aprovades amb molt consens al Parlament català i que sense massa justificació el govern del PP va frenar. Sobretot aquelles que tenen més impacte en la gent. Parlo de temes relacionats amb la pobresa energètica, l’impost sobre dipòsits bancaris..., és a dir, tot allò que pot revertir en més benestar per a la població.
Podríem tenir una nova bombolla que generés una nova crisi?
Hi ha molts ingredients perquè tornem a tenir una bombolla d’aquí a no gaire. No sé quan passarà, però als preus que s’està posant el mercat immobiliari, el que està passant amb el crèdit –bancs que tornen a finançar el 100% dels habitatges en lloc de l’aconsellable 80%– junt amb tipus d’interès baixos, són els ingredients per tornar a tenir una altra bombolla similar a la del 2008. No soc ni optimista ni pessimista, soc realista. En els últims 200 anys hi ha hagut més de 50 bombolles. Crec que anem, a poc a poc, cap a la següent. No li poso data, però no serà molt llunyana.
Trobarem solució a la corrupció?
Si volem, sí. Als EUA fa més de 40 anys que es van proposar erradicar la corrupció policial, per exemple. Van fer canvis molt importants en la legislació, lleis en què les penes per corrupció i frau són duríssimes i judicis molt ràpids. També compliment de penes sense amnisties, tornar els diners robats de seguida i sobretot retirar els corruptes de la política. Tota aquesta combinació de mesures, per un consens generalitzat, va posar fi a la corrupció. I si aquí fem això, l’eliminarem. Ara, el tema és si se la vol eliminar.
En un llibre teu, ‘Empreses que menteixen’, afirmes que el 65% de les empreses maquillen els seus números...
La situació espanyola és peculiar i més greu que a la majoria dels països europeus. El tema de l’engany empresarial és internacional. Al món anglosaxó o als països nòrdics n’hi ha poc, però en països mediterranis, d’Àsia, l’Amèrica Llatina, etcètera, és on n’hi ha més.
Quina recomanació faries a les empreses perquè fossin més eficients?
El més important és molta creativitat, no fer les coses perquè sempre s’han fet així, sinó estar-se qüestionant contínuament si es pot fer millor, més ràpidament, amb menys tràmits i, per tant, amb menys costos. Millorar l’eficiència vol dir, per exemple, que el sector públic podria fer moltes més coses amb els mateixos diners o amb menys, que revertiria en la població. Els països més eficients generen més benestar per a la població i això no oblidem que és l’objectiu final de l’economia.
Una bona posició de les universitats catalanes en els rànquings internacionals és molt important per al nostre ensenyament...
Totalment cert. El sistema universitari català està molt ben posicionat, sobretot en temes de recerca. Els catalans som el 0,1% de la humanitat i produïm l’1% de la recerca. Però quan mirem quin és l’impacte real en la societat o el teixit empresarial, aquesta dada no és tan favorable. I aquest és un repte molt important: aconseguir que la recerca ens arribi, que les empreses siguin més competitives, i la societat també, i generar més benestar. De moment, això no ho aconseguim gaire bé. En el conjunt de l’Estat espanyol passa exactament el mateix, i encara és una mica pitjor que a Catalunya.

Mentrestant, l’economia catalana va com una moto. Ara, hem de seguir treballant de valent perquè segueixi millorant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
economia

Almirall adquireix productes dermatològics d’Allergan

Jordi Gual demana “coratge” per apujar els tipus d’interès

barcelona

Inauguren a Fornells la fira de vehicles de gerència i km 0

fornells de la selva

Almirall adquireix la divisió dermatològica d’Allergan per 550 milions de dòlars

Barcelona

El govern de Girona pretén evitar el turisme d’un sol dia

girona
Economia

Olot Motor, la imatge de Nissan

Olot
Economia

Eurecat vol facturar 175 milions el 2025

La inversió estrangera cau un 40% el primer semestre a Catalunya

barcelona

2.500 empreses van endur-se la seu social de Catalunya

Barcelona