La Borsa
Més valors
Economia

Vuit comarques catalanes concentren més de tres quartes parts del PIB català

La Ribera d’Ebre és la comarca amb una major renda per càpita i Castellbisbal i Martorell encapçalen la llista de municipis segons un estudi de l’Idescat del 2016

El Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, Vallès Oriental, el Tarragonès, el Maresme, el Gironès i el Segrià van concentrar el 2016 més de tres quartes parts del PIB de Catalunya, segons dades de l’Idescat. Cada una d’elles generen més de 5.000 milions d’euros cadascuna i per la seva especialització productiva destaquen el Barcelonès, amb un 87,1% de pes del sector serveis, i el Vallès Oriental i el Tarragonès, amb una forta presència del sector industrial, del 41,2% i el 34,4%, respectivament.

D’altra banda, segons l’Idescat, la Ribera d’Ebre és la comarca amb més PIB per càpita, amb 44.400 euros, un 47,6% superior al de la mitjana catalana, que se situa en els 30.100 euros, gràcies al fort pes de la indústria energètica. Per municipis de més de 5.000 habitants, Castellbisbal i Martorell són els que tenen major PIB per càpita, amb —respectivament— 86.700 euros i 82.400 euros per habitant.

En el llistat de comarques amb més renda per càpita, també destaquen el Barcelonès, amb un PIB per càpita de 37.100 euros, el Tarragonès, amb 35.800 euros i l’Aran, amb 35.300 euros, ja que superen la mitjana catalana amb més d’un 10%. En total, n’hi ha 11 amb un PIB per sobre la mitjana catalana. Per contra, el Baix Penedès (17.700 euros) és la comarca amb un nivell de PIB per càpita més baix i se situa per sota del 40% de la mitjana de Catalunya, seguides del Montsià i el Garraf, amb 17.900 euros per habitant.

Per municipis, a banda de Castellbisbal i Martorell, els altres municipis de més de 5.000 habitants amb un PIB per càpita que doblen la mitjana catalana són la Canonja, Parets del Vallès, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Lliçà de Vall, el Prat de Llobregat, Polinyà i Celrà.

L’any 2016, el PIB va augmentar a 33 comarques, en relació amb l’any anterior, La Garrotxa és la comarca on més va pujar, un 8%, i es va acostar a la mitjana catalana, seguit del Pla d’Urgell (7,2%), el Solsonès (7%) i la Segarra i el Berguedà, ambdues amb el 6,9%. Les disminucions més destacades es van produir a la Ribera d’Ebre, amb un 11,6%, a la Terra Alta (-4,7%) i al Moianès (-3,9%).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Més de mig miler de bombers de tot Catalunya es manifesta a Lleida per denunciar falta d’efectius i material

lleida

Més d’1,6 milions de pensionistes catalans rebran una paga addicional per la desviació de preus del 2018

barcelona
economia

Els treballadors de Gallina Blanca, en vaga indefinida

anàlisi
Esteve Vilanova

Fer política amb el cap

evilanova@elpuntavui.cat
SERGI PERELLÓ,
VICESECRETARI GENERAL I PORTAVEU DE LA INTERSINDICAL-CSC

“La vaga té una motivació laboral”

barcelona
economia

El sector de l’avellana reclama els ajuts de l’Estat espanyol

Fira de Barcelona creixerà en 60.000 m² fins al 2029

Barcelona

La Generalitat estableix els serveis mínims per a la jornada

barcelona
societat

Registren la convocatòria de vaga general feminista pel 8-M