La Borsa
Més valors
Economia

Comerç a l’UCI

El 47% del petit comerç acumula pèrdues d’entre el 25% i el 75% en relació amb el 2019

El 35% dels establiments del país estan tancats de manera temporal

Un 43% dels botiguers estan pendents de la campanya de Nadal per decidir si pleguen o no per sempre

“És una bomba de rellotgeria que podria esclatar passat Nadal”

El comerç viu un dels seus pitjors moments. “Tancar, encara que sigui temporalment, és el pitjor que pot fer una botiga”, es lamenta Àlex Goñi, president de Pimec Comerç i membre del comitè executiu de la junta directiva de la patronal de la petita i mitjana empresa catalana, Pimec.

“Calculem que el 35% dels comerços estan actualment tancats perquè no els és rendible obrir amb aquestes condicions”, es queixa. Solucions com ara l’obertura durant poques hores al dia –de la una a les quatre de la tarda, com proposava el conseller d’Empresa, Ramon Tremosa, per a bars i restaurants– ni tan sols se les plantegen. “No tenen sentit i no solucionen res. El restaurant que obri aquestes hores tindrà unes despeses de personal i d’altres que no cobrirà amb tres hores de servei”, es queixa, i lamenta que les propostes es facin sense consultar amb les empreses i els sectors afectats.

Per Goñi, la crisi actual que viu el sector comercial és molt més greu que les viscudes fins ara. “Vaig viure la crisi del 1992 i la del 2008, però eren crisis que duraven poc i el comerç podia aguantar. Amb aquesta, ho veiem molt negre”, explica. “A la crisi sanitària, molt greu, s’hi afegeixen l’econòmica i la social. És una bomba de rellotgeria que podria esclatar passat Nadal”, reflexiona.

En la darrera enquesta als associats feta per Pimec Comerç, el 47% del petit comerç assegura que ha tingut un descens en les vendes d’entre el 25% i el 75% en relació amb el mes d’octubre del 2019. A més, un 12,45% dels botiguers asseguren que tancaran definitivament el negoci a finals d’aquest any i un 43%, que s’ho estan pensant i que dependrà de com vagi la campanya de vendes de Nadal.

Més que la campanya de Nadal, al president dels comerciants de Pimec el que li fa por són els dos primers mesos de l’any. “Gener i febrer seran mesos decisius per a moltes empreses”, pronostica Goñi. A més, “el descens de les vendes no afecta només els comerciants, sinó també tot allò que ens envolta: fabricants, distribuïdors, serveis com ara gestories o bugaderies...”, diu.

Demanda d’ajuts

Al centre de Catalunya, les associacions de comerciants de Vic, Berga, Igualada i Manresa alerten que es troben en una situació “límit” i reclamen ajuts per poder mantenir l’activitat. Entitats de botiguers van avisar que el tancament de bars i restaurants ha tingut un efecte dòmino i ha provocat una baixada del volum de vendes. “Nosaltres anem de bracet amb l’hostaleria. Si tanquen els bars, afluixen les vendes, perquè no hi ha tanta gent al carrer”, explicava a l’ACN la presidenta d’Igualada Comerç, Laura Llucià. Els comerciants confien en la campanya de Nadal per reactivar les vendes, però, si no és així, auguren que la situació serà “molt complexa”.

“Si el Nadal ens ajuda, esperem bones notícies; si no, la situació passarà a ser molt més complicada”, es lamenta Tània Infante, presidenta de la Unió de Botiguers i Comerciants de Manresa. A Vic, els comerciants afronten la situació amb molta “preocupació i incertesa”, ja que “és molt difícil la planificació de cara al futur”, segons relata el gerent de Vic Comerç, Roger Noguer. Assegura que la pandèmia afecta especialment “l’estat d’ànim” de la població i això té com a conseqüència “que la gent tingui molt poques ganes de sortir a comprar”.

El preu dels lloguers comercials és determinant també en algunes situacions, però el sector tampoc considera encertada la solució prevista pel govern, que, a través d’un decret llei, va acordar reduir un 50% la renda mensual dels locals comercials tancats forçosament per la pandèmia en cas que ni propietari ni llogater arribessin a un acord en aquest punt. “Des de l’inici de la crisi sanitària, ja es van pactar rebaixes de lloguer i clàusules per limitar els efectes de la crisi”, reconeix Òscar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. “El que interessa al propietari és la permanència. Un local buit ara és un problema per poder-lo llogar, de manera que l’acord per cobrar és el primer que busca el propietari”, diu Gorgues.

“El que no entenem és que sigui el propietari del local qui se n’hagi de fer càrrec, perquè moltes vegades amb el lloguer es complementa la seva pensió; no parlem de grans tenidors”, es queixa. “No és de justícia, tampoc, perquè els propietaris han de continuar assumint la totalitat de les despeses, impostos i préstecs hipotecaris que afecten directament els locals”, explica.

Malgrat que es desconeix el nombre total de botigues que han tancat definitivament i quin ús s’acabarà donant a aquests locals, el que sí que és cert és que els negocis que es dediquen al comerç turístic són els que han patit més. Zones com ara el centre de Barcelona, la plaça de la Catedral i el barri Gòtic, i carrers com el de Ferran, amb pràcticament totes les persianes abaixades, han estat especialment castigades. Però també altres capitals com Tarragona i Girona i zones turístiques com ara Salou, Reus, Figueres i Roses.

El diagnòstic és compartit per Ferran Font, responsable d’estudis de Pisos.com, que assenyala que la caiguda s’ha deixat notar especialment en comerços i empreses que depenen del pas de clients per la seva localització, incloent-hi el turisme. “Això ha tingut –explica– un impacte substancial en l’ocupació dels locals.”

Per Font, tot i que sempre hi ha una certa fluctuació en aquests espais, “difícilment” havien vist “un volum tan important de locals comercials buits, incloent-hi eixos comercials importants com la rambla de Catalunya”. L’expert considera que, si bé l’agost va permetre una petita reactivació després de la primera onada, “es fa difícil veure fins on arribaran les conseqüències de la segona”. En general, totes les empreses que ocupen locals comercials depenen del consum, “i aquest factor es veurà afectat greument si es compleixen les previsions d’atur”, indica.

A més, en el mercat de compravenda de locals, hi ha hagut un efecte negatiu important, perquè la demanda ajorna decisions importants fins que tot sigui més previsible. Una notícia com ara la possibilitat d’una vacuna a curt termini “podria incrementar la voluntat de consum i, de retruc, fer que la viabilitat dels comerços no es veiés tan compromesa”, suggereix Font.

Pel que fa als preus, l’opinió general és que baixaran, ja que no tan sols s’abandonen locals, sinó que es creen menys empreses, per la qual cosa els espais perden atractiu.

Menys inversió en oficines

D’altra banda, la inversió en oficines a Barcelona en els tres primers trimestres del 2020 ha caigut un 60% respecte al mateix període del 2019, fins als 423 milions d’euros, segons la consultora CBRE, recull l’ACN. El mercat d’oficines va començar el 2020 de manera molt positiva per la inèrcia de l’any passat, en què es van assolir rècords d’inversió des del 2007, però l’aturada provocada per la pandèmia es va veure reflectida en les xifres del segon trimestre i del tercer. De cara a final d’any, la consultora confia en un últim trimestre amb “força activitat inversora”, fet que permetria millorar “notablement” les xifres anuals, tot i que es mantindrien lluny de les dades d’anys anteriors.

Segons explicava el director de l’oficina de CBRE Barcelona, Xavi Güell, “l’impacte de la Covid-19 va provocar tres escenaris en les operacions que estaven en marxa: algunes es van cancel·lar, d’altres es van ajornar i unes poques van aconseguir tirar endavant. Entre les ajornades, algunes s’han reprès en les últimes setmanes i es podrien consolidar abans d’acabar l’any”.

Un de cada tres

Des de Forcadell, Toni López, director de l’àrea immobiliària d’empresa, recorda que a Barcelona hi ha 21 eixos comercials, que apleguen uns 30.000 locals, dels quals avui n’hi ha més de 4.000 de desocupats. Segons el cens de l’Ajuntament de la capital catalana, el nombre total de locals, incloent-hi els dels eixos comercials, és d’uns 80.500, dels quals ara mateix 14.000 estan tancats. “Si això continua així, tot i la dificultat de fer pronòstics –hi afegeix–, acabarà quedant desocupat un de cada tres locals”, tot i que aquesta aturada variarà “segons la zona”.

El panorama és dramàtic, a parer de l’analista de Forcadell, que lamenta que algunes ajudes públiques “no paguen res”, especialment en sectors com el de la restauració. “Molts intenten traspassar els locals, però no troben a qui.” I és que el 80% dels locals estan en mans de petits empresaris, que l’únic que poden fer ara mateix és renegociar amb els operadors per mirar de superar la crisi al 50%”, assegura.

Paral·lelament, els preus cauen per falta de demanda, i les transaccions “arriben amb comptagotes”. Grans operadors, com ara alguns grups d’alimentació, aprofiten per ocupar immobles amb condicions molt favorables, això sí, fora de les zones prime, segons López.

Solucions possibles

Tot plegat està modificant la fesomia de les ciutats. El portaveu de Forcadell detecta que els locals comercials guanyen força als barris respecte als centres comercials, i és que “la gent té por de les aglomeracions i torna a la proximitat”. A més, recorda, aquest petit comerç és el que s’ha espavilat durant la pandèmia i ara ja ofereix servei a domicili. Tot això és un canvi de paradigma. Ara, per als locals que quedin buits, López recomana diverses sortides. Entre les quals, l’esmentada potenciació del comerç de barri, però també la creació de petits hubs de distribució logística de comerç electrònic. Alhora, activitats que fins fa poc ocupaven entresols, com ara algunes perruqueries o corredories d’assegurances, poden passar a les plantes baixes. A Forcadell valorarien molt positivament una “flexibilització” de la normativa municipal perquè locals que, per la seva localització, ara ja no tenen ús comercial, es convertissin en habitatges.

Aquesta és una pràctica que s’ha fet de manera subreptícia, recorda López, però que cal tenir-la en compte, per exemple, per facilitar la vida a persones que tenen la mobilitat reduïda. “Soc contrari a la regulació del lloguer –matisa–, però en aquests casos veuria bé aplicar una limitació de renda que facilités l’activitat en aquell immoble, i a més s’incrementaria el parc d’habitatge assequible.”

Finalment, el soci de Forcadell indica un aspecte molt vinculat a la innovació i a la tendència en tots els àmbits del pagament per ús. I és que, constata, el comerç electrònic cada cop més s’ha d’enfocar des de l’omnicanalitat. I aquí entrarien en joc les anomenades botigues pop up, que servirien per fer campanya de determinats productes perquè el client els pogués “veure i tocar”, comenta. “Si no hi hagués tanta rigidesa pel que fa a les llicències d’activitat, es podria dedicar un mateix local a tres o quatre activitats en funció de l’estacionalitat”, com ara els petards per Sant Joan, les paneres per Nadal i les joguines per Reis.

LES XIFRES

33
per cent
dels locals de Barcelona podrien quedar desocupats pels efectes de la crisi sanitària.
14.000
locals
estan desocupats a Barcelona, del total de 80.500 que consten en el cens de l’Ajuntament.

Lleu recuperació a Barcelona

La rambla de Catalunya és el carrer comercial de Barcelona que està més a prop de recuperar l’afluència de vianants que tenia abans de la pandèmia, segons un estudi de la consultora CBRE que recull l’agència Efe. Això era així almenys durant el setembre, quan va rebre un 87% més de vianants que a l’agost i va registrar una afluència mitjana vuit punts per sota de la que va tenir al febrer. Altres carrers com el passeig de Gràcia i el carrer de la Portaferrissa també van millorar els indicadors al setembre, amb increments de vianants del 68% i del 26% en relació amb l’agost.

No obstant això, aquests dos eixos comercials encara estan molt per sota dels nivells anteriors a la pandèmia. Així, el passeig de Gràcia té un 26% menys d’afluència i a Portaferrissa ha caigut un 44%, per la qual cosa, segons l’estudi, és el carrer que està més lluny de recuperar l’afluència anterior a la crisi de la Covid-19.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Reclamen la reducció de l’IVA al sector de l’estètica

FIGUERES

Pimec reclama 4.500 milions d’ajuts directes

barcelona
CCOO té un 40% més de consultes laborals

CCOO té un 40% més de consultes laborals

GIRONA
Economia

MicroBank concedeix 349,7 milions en préstecs per afrontar la Covid-19

economia

El principal accionista de Fluidra en ven el 10,7% del capital per 424 milions

economia

Roca adquireix el 75% de la valenciana Royo per crear el líder mundial del sector

economia

Cacaolat recuperarà el disseny del 1933 i l’envàs transparent

VONZU Tech tanca una ronda de 190.000 euros

barcelona

Roca absorbeix el 75% de la valenciana Royo per crear el líder mundial en mobles de bany

Barcelona