El rei del xamfrà

Comptes sanejats

Miraculosament, l'empresari ha aconseguit mantenir l'empresa facturant més de 140 milions amb uns beneficis superiors als vint milions en el pitjor moment del cicle. Aquesta supervivència es deu, segons se subratlla no sense certa ironia en cercles econòmics i empresarials, a una de les seves característiques més criticades: la seva proverbial gasiveria sembla que l'ha fet prudent enmig de la febre de l'endeutament que ha mostrat el sector immobiliari.

El grup Núñez i Navarro pertany, a força de polèmiques, a un cert imaginari popular de la Ciutat Comtal, on és conegut per la dèria del seu president per adquirir xamfrans per enderrocar-ne els edificis, sovint singulars, i construir-hi habitatges, això sí, de qualitat i solidesa reconegudes.

El moviment veïnal recorda encara amb indignació i alleujament per la victòria l'ofensiva ciutadana que es va fer a l'Esquerra de l'Eixample per salvar de l'enderroc la Casa Golferichs, a la cruïlla de Gran Via amb Viladomat, de l'avidesa immobiliària de Núñez i Navarro, que ja havia fet caure una altra finca singular, la casa Trinxet, obra de Puig i Cadafalch, a Còrsega amb Balmes.

El promotor ha tingut sempre una flaca pels edificis singulars, sigui per derruir-los, sigui per transformar-los per a un altre ús. Així, per exemple, és coneguda la remodelació que va fer de l'antiga seu de Tabacos de Filipinas, a la Rambla de Barcelona, on finalment es va instal·lar un dels seus hotels més luxosos de la ciutat, el 1898, en el qual es va mantenir l'estil colonial primigeni de l'edifici.

Molt de pes a Barcelona

De fet, la companyia, amb els anys, també ha buscat la supervivència en la seva diversificació, en aquest cas cap al negoci dels aparcaments, les oficines i, finalment, els hotels, amb una divisió molt potent per a aquest últim negoci, que ha elevat la plantilla total del grup a unes 450 persones.

Tot i que també ha fet incursions a Madrid, a les Balears i a ciutats de l'entorn metropolità com ara Sant Cugat, el centre principal d'operacions de Núñez i Navarro ha estat i és Barcelona. Entre les notícies recents, i com sempre controvertides, de la seva activitat, hi ha la relacionada amb l'edifici de la Rotonda, l'antic hospital construït al peu del Tibidabo, que Núñez va adquirir el 1999 per 2.500 milions de pessetes (uns quinze milions d'euros) i sobre el qual hi ha un pla de reconversió que el transformarà en un edifici d'oficines, també contra la voluntat de sectors del barri, que temen pels elements històrics de l'edifici.

Les protestes dels veïns també el persegueixen a Gràcia, on també hi ha hagut un fort rebuig a l'antena de telefonia mòbil que l'empresa pretén situar a l'edifici propietat de Núñez i Navarro que conté la Sala Beckett. Finalment, a Sant Cugat, aquest mateix any el Suprem va desestimar un recurs del promotor contra una decisió de l'Ajuntament de denegar un PAU a la zona de Torre Negra.