La prima de risc espanyola bat un altre rècord i supera els 374 punts bàsics
Els dubtes sobre l'evolució de l'economia, tant a Europa com als EUA, fan pujar el cost del deute de l'Estat i d'Itàlia
El bo alemany baixa i augmenta el diferencial
Les caigudes de les borses que provoquen les incerteses econòmiques acostumen a comportar un encariment del deute dels països perifèrics, i ahir no va ser una excepció, al contrari: els mercats van tornar a castigar l'Estat espanyol i la seva prima de risc va pujar ahir fins als 374,6 punts bàsics al tancament dels mercats, un nou màxim des de la creació de l'euro. També la italiana va batre el seu rècord i va situar-se en els 352 punts.
La prima de risc, l'interès de més que exigeixen els inversors per comprar títols espanyols en comptes dels alemanys –els més segurs, que s'agafen com a referència–, va escalar a causa de la preferència dels inversors per actius segurs, pels dubtes sobre el futur del deute dels EUA i també sobre el rescat grec. El diferencial entre el deute sobirà espanyol i l'alemany va pujar després que la rendibilitat dels bons alemanys a 10 anys caigués en picat i, en canvi, repuntés la que ofereixen els títols de l'Estat.
El Tresor espanyol preveu adjudicar dijous entre 2.500 i 3.500 milions d'euros en una emissió de bons a tres anys amb cupó del 3,4%, i posarà així a prova la confiança dels mercats en l'economia espanyola en la primera subhasta després de la decisió del Moody's de posar el deute d'Espanya en perspectiva negativa i de l'anunci d'eleccions anticipades.
Qui pagarà el rescat de Grècia?
Les autoritats europees estarien considerant donar a l'Estat espanyol i a Itàlia l'opció de no participar en el pagament del següent tram de l'ajuda a Grècia corresponent al primer rescat acordat el maig del 2010, de 110.000 milions d'euros, segons van informar fonts de l'eurozona al diari The Wall Street Journal. El diari assenyalava que les preocupacions dels inversors sobre Itàlia i l'Estat espanyol estan complicant els esforços per lliurar a Grècia el següent tram de l'ajuda, fet que subratlla la creixent dificultat a la qual s'enfronta Europa per frenar la crisi de deute.
