La por d'una recaiguda porta la borsa a la pitjor sessió de l'any

De tots els ensurts que estan tenint darrerament les borses, el d'ahir va ser el pitjor a causa de la por dels mercats que l'economia mundial torni a caure en una recessió. Els temors no són infundats: a la més que delicada situació de la Unió Europea i els seus països perifèrics, i a la batalla nord-americana contra el seu deute, van sumar-s'hi noves dades, aquest cop referides a la indústria dels EUA, que van acabar de destruir la minsa confiança en l'economia d'uns mercats hipersensibles a les inclemències d'una crisi que es va allargant. La davallada de les borses va ser de les que es recorden i l'Ibex va perdre un 3,24%, la caiguda més important de l'any i la pitjor des del 29 de juny del 2010.

Els principals mercats van començar la jornada amb descensos moderats tot i l'acord entre demòcrates i republicans per evitar la suspensió de pagament dels Estats Units, un fet que s'esperava que alleugés els inversors. Això no només no va passar, sinó que, a més, la publicació de les dades sobre l'activitat manufacturera als EUA va fer que els fantasmes de la recessió tornessin a sobrevolar els parquets. Segons les dades de l'Institut de Gestió de la Oferta (ISM) nord-americà, l'indicador sobre l'activitat del sector industrial es va situar al juliol al 50,9%, xifra més de quatre punts inferior al 55,3% del juny. Però no és només la caiguda el que va fer encendre les alarmes de recessió als EUA, sinó el fet que es tracti de la pitjor dada des del juliol del 2009, quan la crisi estava en plena explosió. Per acabar-ho d'adobar, una taxa per sota del 50% indica que la indústria es contrau i la dada es va quedar a només 9 dècimes del fatídic límit.

Tot i que es tracta d'un índex dels EUA, les borses europees van reaccionar més negativament que el Dow Jones, que va aguantar millor gràcies a l'acord per elevar el sostre del deute, mentre al Vell Continent continuaven els dubtes sobre el rescat de Grècia. Per això els descensos no es van limitar als països perifèrics, tot i que sí que van ser els més perjudicats –la borsa italiana va caure un 3,9%–, i van arribar també a un mercat tan estable com l'alemany, que va experimentar una caiguda del 2,9%, la més important des del març. Els valors que més van patir van ser els bancs, especialment els espanyols i italians. Intesa San Paolo va recular un 7,9%; el BBVA, un 4,8%, i Unicredito, un 4,3%.