L'FMI culpa els bancs que no s'han internacionalitzat
L'informe sobre l'estat de la banca demostra la bona gestió del BBVA i el Santander i alerta sobre els grups que no estan diversificats
Denuncia la falta de mesures correctives sobre els dèbils
La directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, va dir ahir que les reformes aplicades pel govern espanyol són “sòlides i àmplies”, una mostra que vol posar les coses en ordre en un moment de tensió econòmica i enviar un senyal de tranquil·litat als mercats. “No ha sol·licitat les ajudes financeres del fons”, va reiterar Lagarde en una entrevista al diari Süddeutsche Zeitung, publicada, precisament, el mateix dia que l'Estat espanyol es convertia oficialment en el 4t de la UE que s'acull a un rescat, després de Grècia, Irlanda i Portugal.
La matinada de divendres a dissabte, l'FMI va avançar la publicació del seu informe sobre l'estat de la banca espanyola, una anàlisi que l'organisme internacional tenia previst fer públic dilluns, símptoma de la imminència de la petició de rescat de Madrid durant la reunió de l'Eurogrup d'ahir. Segons l'informe, elaborat en col·laboració amb el Banc d'Espanya, les dues principals entitats financeres de l'Estat, el Santander i el BBVA, són solvents i estan prou ben gestionades per obtenir beneficis, gràcies a la diversificació internacional. Amb tot, l'organisme alerta que si bé el nucli del sistema bancari pot resistir els embats de la crisi, hi ha una manifesta debilitat en un sector de bancs comercials sense presència internacional i en un petit grup de bancs d'estalvi antics convertits en bancs comercials que ja han rebut ajuts.
En el pitjor dels escenaris previstos per l'FMI, una contracció del PIB del 4,1% el 2012 i un atur del 26% el 2013, el Santander i el BBVA disposarien de capital per suportar un deteriorament de l'economia, mentre que les entitats més dèbils necessitarien augmentar 40.000 milions les reserves de capital. Membres de l'FMI van detallar que aquesta quantitat constitueix la base del càlcul, que se sol multiplicar per 1,5 o per 2 per tranquil·litzar els mercats, apujant, per tant, la injecció requerida fins a 80.000 milions. L'Eurogrup, però, ja ha aprovat un rescat bancari valorat en 100.000 milions.
L'ens internacional considera que, malgrat la bona gestió de la informació de les agències de supervisió i l'experiència del seu personal, l'enfocament gradual en l'aplicació de mesures correctives ha permès operar un grup de bancs dèbils i això ha anat en detriment de l'estabilitat financera.
LA XIFRA
LA FRASE
La institució supervisarà el pla d'ajut a la banca espanyola
La matinada de divendres a dissabte, l'oficina de premsa del Fons Monetari Internacional (FMI), va enviar fins a una desena de correus electrònics als periodistes que segueixen les informacions de l'ens als EUA, la meitat dels quals, incloïen “l'Estat espanyol” en l'assumpte, evidència que alguna cosa s'estava movent.
Paral·lelismes
Entre aquests correus, hi havia l'informe sobre l'estat de la banca espanyola, la publicació del qual es va avançar per la imminència de la petició de rescat. Amb tot, Madrid acudeix a l'Eurogrup, en lloc de sol·licitar els fons de rescat de l'FMI per evitar paral·lelismes amb els rescats de Grècia, Irlanda i Portugal.
Suport
L'organisme internacional, però, jugarà finalment un rol d'assessoria i de suport sobre tot el procés i supervisarà la situació de les entitats financeres que rebin l'ajut de l'Eurogrup. D'aquesta manera, l'FMI, presidit per Christine Lagarde, no imposarà condicions al rescat i s'organitzarà tot de manera que siguin els governs europeus els qui les apliquin a partir dels seus criteris.
