Manual urgent per a defraudadors
El banc usava sis mètodes bàsics per alleugerir les factures fiscals als millors clients
El maletí amunt i avall era una de les tècniques usuals
L'enginyeria financera i els estatus de residència, els altres pilars
El sistema per evadir impostos dissenyat per
la filial suïssa d'HSBC era, pràcticament, un mètode ad hoc, és a dir, a la carta per a cada situació i cada client concret, sempre a partir de sis formes bàsiques de procedir. Això és el que es desprèn d'alguns dels documents i testimonis que ahir van començar a publicar i difondre el diari The Guardian i el programa de la BBC Panorama.
La informació filtrada, en poder de les autoritats des del 2010, mostra que no només HSBC feia els ulls grossos davant del que en molts casos eren diners a Suïssa no declarats als respectius bancs centrals nacionals. També ajudava activament els titulars dels comptes secrets o bé a estalviar impostos amb pràctiques d'enginyeria financera prou establerta –sovint en el límit de la legalitat o bé ja de l'altra banda– o bé a amagar-los als tresors públics. El primer mètode del catàleg d'evasió i estalvi fiscal d'HSBC és el de l'adquisició de la residència al país: per beneficiar-se'n cal viure-hi uns mesos (sis més un dia) o bé fer-ho veure. El benefici immediat és la relativament baixa pressió fiscal, sempre que el titular del compte, i a partir d'aquest moment resident, sigui el que pot considerar-se una persona rica.
El segon mètode és el d'acollir-se a la denominada condició de no-domiciliat, és a dir, aquell resident, per exemple al Regne Unit, però que, suposadament, paga impostos al seu país d'origen. En aquest cas pot gaudir d'un compte a Suïssa sense necessitat de declarar ni els rendiments que se'n deriven ni el capital. El tercer és l'establiment de comptes d'estalvi a l'estranger, Suïssa, però que pot ser a qualsevol paradís fiscal. Per als no-domiciliats es tracta d'una pràctica habitual. El quart mètode és la transformació de comptes corrents personals en comptes corporatius, molt menys gravats fiscalment. S'evita així la penalització impositiva que un acord entre Suïssa i la Unió Europea del 2005 dissenyat per parar els peus als defraudadors hauria imposat. El swissleaks mostra que, en aquest punt, HSBC va ser molt actiu.
La via més fàcil
Fins aquí, les quatre vies legals tot i que més aviat discutibles per alleugerir la factura fiscal. La cinquena, fomentada pels directius d'HSBC i utilitzada per molts defraudadors, és il·legal. Però en comparació amb els quatre mètodes abans referits, és molt més senzilla de dur a terme. Es tracta d'obrir un compte a Suïssa i no esmentar-ho davant les autoritats bancàries nacionals. La sisena forma, i que HSBC també fomentava, és la del contraban de paper moneda local per la via clàssica, maletins amunt i avall, o bé a través de targetes de crèdit contra comptes a Suïssa per poder així retirar grans quantitats d'efectiu en caixers automàtics. Quan supera una determinada quantitat i no es declara, la pràctica és del tot il·legal. Els documents Falciani difosos al Regne Unit ofereixen exemples amb noms i cognoms de com empleats de la filial helvètica d'HSBC lliuraven en efectiu a britànics titulars de comptes secrets a Suïssa grans quantitats de diners.
Fins ara, només les autoritats de tres països han iniciat investigacions contra les pràctiques
del grup HSBC. Curiosament, la Gran Bretanya, seu central del banc, no ha mogut ni un dit per aclarir què hi ha de legal i d'il·legal en aquestes pràctiques. I, d'altra banda, fins ara només s'ha procedit a un encausament judicial al Regne Unit per evasió fiscal a partir de les dades conegudes de la llista Falciani.
