Colau ja multa bancs
L'Ajuntament de Barcelona imposa les primeres 12 sancions a entitats financeres per tenir pisos buits des de fa més de dos anys
També destina 3,5 milions a adquirir habitatge per a lloguer social a través del dret preferencial
Amb les dades a la mà, el parc d'habitatge públic de Barcelona suma actualment uns 10.300 pisos, el que representa poc més d'un 1% sobre l'oferta total. Un percentatge que contrasta, i molt, amb el 20% d'una urbs com Paris. Reduir aquesta distància sideral és un dels objectius centrals de mandat que s'ha fixat el govern d'Ada Colau, a través de la construcció de 4.000 nous habitatges –la meitat promoguts directament pel consistori i l'altre 50% a través de cooperatives o entitats– i la posada al mercat de 4.000 més que ara estan en desús. A la capital catalana es calcula que, d'aquests últims, n'hi ha uns 31.200, dels quals els bancs acaparen una borsa especialment ufanosa. Seguint l'exemple d'altres municipis, com ara Terrassa, l'executiu d'Ada Colau ha imposat les primeres 12 multes a entitats –set a la Sareb, una al Sabadell i quatre al BBVA– que tenen habitacles desocupats des de fa més de dos anys. També s'estan tramitant 62 expedients més per idèntic motiu.
Aquestes multes són el resultat de les inspeccions que es van iniciar el passat mandat a tres barris –Ciutat Meridiana, Trinitat Vella i el Besòs–, i on es van detectar fins a 161 pisos buits d'entitats financeres. L'alcaldessa, Ada Colau, va explicar ahir que confien que amb la mesura exemplaritzant, que va justificar per un context “d'emergència social” que es visualitza en 2.000 desnonaments anuals a la ciutat, aquests tres bancs acabin donant un ús social a les seves propietats. De fet, el mecanisme d'aplicació de les sancions ja va en aquesta línia. La primera s'eleva a 5.000 euros. Si en un mes no hi ha resposta, se'n tramita una de 10.000 i, si ni així, una tercera que pot enfilar-se fins a 18.000. L'experiència diu, però, que el procés sol dilatar-se pels recursos reiterats que eleven les entitats financeres.
Tempteig i retracta
Una altra via de xoc que explorarà el consistori barceloní per engreixar el seu parc públic és aconseguir la cessió d'un centenar de pisos per part de la Sareb, el banc dolent que gestiona els actius immobiliaris tòxics de la banca. Ja s'està a punt de firmar un conveni per traspassar els tres primers. Un decret llei aprovat el març d'aquest any també preveu que els consistoris de 72 municipis amb una forta demanda residencial puguin adquirir als bancs pisos procedents d'un procés de desnonament a través d'un dret preferencial conegut com a tempteig i retracta. Doncs bé, el consistori preveu aconseguir en el termini d'un mes set pisos –tres a Nou Barris, un a Horta-Guinardó, dos a Sant Andreu i un a Sants-Montjuïc– a través d'aquesta escletxa legal. La intenció, però, és incorporar-ne una quarantena més gràcies a una dotació pressupostària de 3,5 milions aprovada ahir en comissió de govern. Tant Colau com el regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner –que va ser qui va desgranar tot aquest conjunt de mesures–, van explicar que la compra i reforma d'un pis mitjançant el tempteig i retracte surt per uns 80.000 euros. Si es fes nou, en serien 100.000.
Una tercera línia d'actuació urgència és ampliar de 6 a 7 milions d'euros la línia d'ajuts per pagar el lloguer. En el dia d'avui, un 90% de desnonaments són pel seu impagament. L'increment pressupostari permetrà que les unitats famílies sense ingressos –unes 1.600– se'n beneficiïn. El grup de CiU ja es va afanyar a recordar que tant aquesta mesura com de fet també la resta es van començar a aplicar quan ells manaven.
Paral·lelament, l'Ajuntament diu que té prou sol per alçar els pisos nous compromesos. Fins a 2.000. Tots, o gairebé, seran de lloguer.
LES FRASES
LES XIFRES
Terrassa ja n'ha posat 103 i té 59 contenciosos
El primer municipi que va optar per multar les entitats financeres amb pisos buits va ser Terrassa a finals del 2013, després de comprovar que negociar-hi no donava resultats, com els havia advertit la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), que des del 2007 els demanava aplicar sancions. A hores d'ara han posat fins a 103 multes en els 802 expedients iniciats –cada expedient pot suposar un màxim de tres multes– i en té 258 més en tràmit. La mesura es va iniciar en compliment de la llei de l'habitatgei per la pressió de la PAH quan la majoria de consistoris deien que no tenien les eines per aplicar les sancions. Fa pocs dies l'Ajuntament terrassenc ha guanyat una segona sentència al recurs contenciós administratiu que Bankia, SA, havia interposat per un expedient sancionador del juny del 2014 per forçar que s'ocupés un dels habitatges buits que tenia des de feia més de dos anys. Tot i aquestes dues sentències favorables en primera instància, encara hi ha pendent la resolució de 57 contenciosos més.
L'objectiu de les multes és forçar els bancs a ocupar els immobles o cedir-los com a habitatges de lloguer social. En aquest sentit algunes entitats ja han cedit una vintena d'immobles al propi consistori o a l'Agència de l'Habitatge de Catalunya amb aquesta finalitat per estalviar-se les sancions, i n'hi ha 169 més en tràmit de cessió, que també es poden destinar al Fondo Social de la Vivienda.
Les multes es van estendre com una taca d'oli per més de cent municipis de Catalunya en aprovar mocions impulsades per les PAH en els respectius plens.
