La Borsa
Més valors
Economia

JORDI WILLIAM CARNES

DIRECTOR GENERAL DE TURISME DE BARCELONA

“No estigmatitzem hotels i apartaments, la solució és civisme”

La moratòria ve pels conflictes en zones que curiosament tenen una oferta hotelera molt petita
No estigmatitzem l'allotjament, val més que treballem com volem que el visitant ens percebi
El repte és mantenir el nombre de visitants de la ciutat i apostar per la qualitat
No hi ha bombolla; tenim una planta correcta per l'activitat que es genera a la ciutat
Aquest estiu hi ha dos mercats que s'han reduït una mica, el japonès i el dels països nòrdics
Aprofundir en el coneixement ajuda a posar en context alguna llegenda urbana del turisme
Com ha anat la campanya d'estiu?

En termes globals, la campanya ha anat bé, tant en ocupació com en recuperació dels marges empresarials. Però nosaltres tenim el vici de mirar les dades amb lupa, i hi ha alguns elements que marquen la diferència. D'una banda, la baixada del turisme rus, que ja vam detectar el 2014 i ha continuat; després hi ha dos mercats que s'han reduït una mica, un és el japonès, jo crec que per l'amenaça terrorista a Europa, que des de la perspectiva asiàtica és un tot; l'altre és el nòrdic (noruecs, finlandesos i suecs). El descens en xifres absolutes és poc rellevant, però en termes relatius la suma d'aquests tres mercats ha baixat un 4% o 5%, i ara hem d'analitzar el perquè.
Quins mercats l'han compensat?

El francès, per la inestabilitat a la Mediterrània sud i est, i el britànic i el dels Estats Units, segurament per un canvi favorable. El mercat espanyol també ha pujat, es nota més alegria en el consum.
Parla de recuperació de marges, s'ha acabat l'ajustament de preus als hotels?

S'estan recuperant lentament. En tenir uns nivells alts de demanda, l'oferta pot comença a plantejar-se també apujar preus en algun moment de l'any.
Això esvaeix la por d'una bombolla en el sector?

No sóc partidari de fer servir la paraula ‘bombolla'. És a dir, bombolla seria, per exemple, si amb l'aparició del fenomen d'apartaments turístics els hotels haguessin baixat, però no ho han fet. De fet s'està produint un creixement limitat de l'oferta hotelera que ha passat d'unes 67.000 a 68.000 places en un any: mil places més, quan l'oferta en apartaments ha augmentat cinc o sis vegades més. Tot i que se n'han legalitzat al voltant de 9.000, no sabem quina és l'oferta il·legal, però jo crec que estem entorn dels 15.000 i 20.000. Per tant, estem creixent en aquest nivell sense anar en detriment de l'hoteler. Penso que el perfil de l'usuari dels allotjaments és el de família, que per format fa una competència molt directa a hotels de tres estrelles, i agafa amb molta força en època de vacances. L'hotel té una estada més petita, de dos o tres dies, en canvi l'apartament té una estada d'una setmana.
Per tant no creu que hi hagi bombolla?

No. Quan hi ha congressos forts l'oferta està saturada i la gent ha d'anar a altres localitats de l'àrea metropolitana, com ara l'Hospitalet de Llobregat, que té una oferta que està creixent i aquest és un altre fenomen del qual no es parla gaire. Així l'oferta objectiva és molt àmplia. I no afecta l'ocupació, que està en nivells del 87-89%. Jo diria que tenim una planta correcta per l'activitat que es genera a la ciutat. Aquesta és una altra: les raons per les quals la gent ens visita són molt àmplies. La gent ve per assistir a un esdeveniment esportiu, a un festival de música, per visitar la ciutat o per un congrés, etc.
És reduccionista utilitzar el mot ‘turista'?

D'entrada jo no vull parlar de turistes sinó de visitants. I després, sí, hi ha un problema de concepte del que entenem per aquest visitant, perquè estem imputant atributs negatius a una realitat que és molt complexa.
Hem de millorar el coneixement del visitant?

Tenim moltes estadístiques i s'ha fet molta feina acadèmica. Ara bé, en la mesura que siguem capaços d'aprofundir en aquest coneixement, alguna llegenda urbana si més no es posa en context. Després es pot valorar positivament o negativament, però als debats s'ha de posar una mica de rigor acadèmic.
Diu que tenim una planta correcta per la ciutat, com s'explica que s'hagi decretat una moratòria?

Aquesta moratòria ve molt induïda per un element de conflicte en unes zones molt concretes de Barcelona, que curiosament té una oferta hotelera molt petita en aquells espais, si bé és veritat que hi ha un problema de convivència notable en un determinat espai. El problema no és si l'establiment és un hotel o un apartament si són legals. Hi ha un element fonamental que és d'actitud cívica. Per tant, no estigmatitzem ni hotels ni apartaments, estem desviant el tret i posant-lo sobre unes instal·lacions quan al rerefons el que hauríem de treballar és com a barcelonins de quina manera volem que el nostre visitant ens percebi.
Què vol dir?

Aquí tenim un problema cultural no sols de ciutat sinó de país i d'estat que és a quina hora es tanca l'últim restaurant? Quina és l'última hora que et serveixen el menjar? A Londres saps que quan es tanca, es tanca. Però aquí podem començar a sopar a les 11 de la nit en ple estiu. Amb la qual cosa s'acaba de sopar a la una i si has begut vi ja està dit tot. Hem de ser conscient de com se'ns identifica: nosaltres hem creat la marca que a l'estiu el Mediterrani és una festa. La gent ja ve a casa nostra pensant que soparà tard i després anirà de copes.
A vegades s'ha parlat que Barcelona ha de tenir una capacitat de càrrega, és a dir, un límit de turistes. Hi està d'acord?

Això de la càrrega depèn no tant d'una xifra sinó de la capacitat de gestió dels fluxos, perquè si es fa bé, l'impacte es redueix molt: si tothom vol anar a la Sagrada Família el mateix dia a la mateixa hora és quan tenim un problema. I potser a les vuit del matí està buit. Per tant, jo crec que la resposta està en la gestió i això vol dir consens amb l'Ajuntament, amb altres agents, etc.
S'havia parlat que Turisme de Barcelona havia d'assumir tasques de gestió a més de les pròpies de promoció, com està?

El repte dels propers anys és mantenir el nombre de visitants i apostar per la qualitat.
Es viu internament com un canvi de cicle?

Sí. Hem de mantenir els programes que històricament han consolidat Turisme de Barcelona: gastronomia, shopping, cultura i turisme sostenible. Però tenim tres o quatre mercats per atacar com són el turisme de salut, l'enoturisme i vincular l'oferta amb el rerepaís. Barcelona té el repte d'explicar al qui ens visita que hi ha un país al darrere molt atractiu que pot estar vinculat al vi, o al senderisme o al mar... aquesta és una nova oferta i l'hem d'ensenyar.
Estan bastant alineats amb l'estratègia de la Taula de Turisme. També estan alineats amb l'Ajuntament de Barcelona?

Sí, jo crec que també. Hi ha un element en què coincidim, jo crec que hem de saber divulgar, que és el que ara se'ns demana, que estenguem els beneficis del turisme al conjunt de la ciutat. El que s'ha de fer i jo crec que és el repte que té Turisme de Barcelona és ser capaços de crear nous productes a partir dels nous programes i que la gent ens vegi com a operadors interessants.
Té al cap algun producte?

Jo penso que un d'ells és tota la línia de treball més digital. Històricament tota l'estratègia de màrqueting ha estat off line i hem de començar a treballar tot el que és el màrqueting on line. És el gran repte que tenen totes les destinacions al món per estar ben situades.

Paladí del turisme

El juliol passat, Jordi William Carnes (Barcelona, 1959) va complir un any al capdavant de la direcció general de Turisme de Barcelona, l'ens públic privat de promoció de la ciutat. Exconseller d'Agricultura i extinent d'alcalde de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Barcelona, va rellevar Pere Duran, que havia ocupat el càrrec des del 2000. Per a William Carnes “el turisme és una activitat econòmica molt transversal i per això hi ha tantes polèmiques, perquè la gent pateix els inconvenients però al mateix temps constata molts avantatges. Ens podem trobar metges que es queixen dels turistes que vénen a Barcelona i alhora estan muntant un congrés a la ciutat. Penso que cal fer una mica de pedagogia dels beneficis de l'activitat”, afirma.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Economia

El Saló Nàutic, Caravaning, Piscina & Wellness i BMP, a Fira

economia

El BOE fa públic el calendari laboral per a l’any vinent

Administrador de finques avui, supervisor digital demà

Barcelona

S’acosta una crisi?

Catedràtic d’estructura econòmica. IQS School of Management. Autor de ‘El Crash. Tercera Fase’. Roca Editorial

Kit de supervivència per si l’economia es deteriora

Degà de la UPF Barcelona School of Management, catedràtic de la UPF, membre de la Junta del CEC i ACCID

Solucions de transport per a tothom

Emprenedora

Lucas Fox estudia una expansió internacional pel Mediterrani

Barcelona

Incerta gravetat de la reculada econòmica

ECONOMISTA I DIRECTOR GENERAL DE L’INSTITUT D’ESTUDIS FINANCERS
Economia

El regnat s’eixampla al [email protected]

Barcelona