Els economistes qüestionen els impostos de Catalunya
Recorden que l'atractiu econòmic d'un territori depèn molt de la seva fiscalitat
Reclamen algun tipus d'harmonització per solucionar el “garbuix tributari” entre comunitats autònomes
Fiscalment parlant, Catalunya és poc competitiva en l'entorn econòmic si es tenen en compte els avantatges fiscals que ofereixen altres territoris de l'Estat. Aquesta és una de les conclusions d'un estudi presentat ahir conjuntament pel Consell General d'Economistes, el Registre d'Assessors Fiscals i la patronal CEOE, que, amb el títol Panorama de la fiscalitat autonòmica i foral, corresponent al 2016, desglossa, territori per territori, la normativa autonòmica pel que fa tant a impostos propis com als diferents tributs cedits des de l'Estat.
La comparació entre Catalunya i la comunitat de Madrid es fa inevitable, atesa la competència oberta per a l'atracció d'inversions i l'establiment de seus d'empreses entre els dos territoris. Així, segons demostra el text de l'informe, prenent com a exemple l'impost del patrimoni, a Madrid, un ciutadà que tingui un patrimoni de 15 milions d'euros no abonaria res per aquest concepte, mentre que a Catalunya el contribuent hauria d'abonar prop de 300.000 euros, tot i ser Extremadura, amb més de 410.000 euros, la comunitat que grava més els patrimonis.
Entre els exemples que clouen l'estudi també hi ha un apartat per a l'impost sobre la renda. Així, es pot comprovar que a Catalunya paguen més les rendes més baixes que no pas a Madrid. Per exemple, a partir de 16.000 euros anuals de renda bruta, el contribuent abona al fisc 1.434 euros, que a Catalunya es converteixen en 1.611. En la franja dels 30.000 euros les quantitats pugen, respectivament, a 4.829 i a 5.102 i, per tant, n'amplien encara més la diferència.
Durant la presentació, el president de la CEOE, Joan Rosell, que es va mostrar molt preocupat per “l'asfíxia” a què sotmet els empresaris el que va considerar un excés legislatiu amb un cost econòmic, va advertir que “en el futur, no es podrà retenir ningú enlloc, per la qual cosa calen impostos adequats”.
Harmonitzar a la baixa
Per la seva banda, Valentí Pich, portaveu dels economistes, va lamentar la ineficiència del que va definir com a “garbuix tributari” que implica pagar fins a 400.000 euros de diferència en funció de la comunitat autònoma on es tributi. Des d'una filosofia semblant a la que el 2012 va impel·lir la CEOE a elaborar el seu Inventari sobre les distorsions de la unitat de mercat a l'Estat, els professionals van reclamar algun tipus d'harmonització que eviti les diferències de criteris i l'excés “confiscatori” que, subratllen, allunya les inversions. Pich va dedicar paraules molt crítiques contra els impostos que “no se sap si serveixen per recaptar, per complicar la vida de les persones o si són un postureig polític per justificar determinats comportaments”.
En total, hi ha fins a 79 impostos propis a les comunitats de l'Estat. Catalunya és on més tributs s'han establert (sense tenir en compte els que ha suspès l'Estat, com ara el dels dipòsits bancaris). Segons les dades del 2014, la recaptació a Catalunya per tributs propis va ser de 551,2 milions d'euros, una quantitat ínfima si es compara amb els 17.334,7 milions d'ingressos tributaris totals.
El gruix dels impostos propis se l'endú el cànon de l'aigua, amb més del 82% del total, a molta distància del 7,4% que hi representen les taxes a les estades turístiques.
L'empresa mitjana, capdavantera en perspectives
Altres anàlisis contrastaven ahir amb les advertències sobre la fiscalitat adversa. Una enquesta publicada per EY (antic Ernst & Young) remarcava que les empreses mitjanes catalanes són capdavanteres en previsions de creixement i de contractació de plantilla de cara a l'any en curs.
El treball d'EY, anomenat Termòmetre del ‘middle market', confirma que no tan sols cap de les empreses consultades preveu un empitjorament de facturació sinó que un “massiu” 94,1% de les societats esperen incrementar vendes al llarg del 2016, mentre que el percentatge al conjunt de l'Estat és del 85,4%.
Paral·lelament, les empreses catalanes confien a crear llocs de treball en un percentatge altíssim: un 93,8% dels executius creuen que tancaran l'any amb més treballadors que a final del 2015. L'estudi d'EY assenyala també que el capítol de la internacionalització és molt important, ja que un 87,5% de les companyies mitjanes té previst entrar en nous mercats abans de final d'any, amb la mirada posada principalment als Estats Units, l'Amèrica del Sud i el Pròxim Orient. El percentatge dels que volen buscar noves regions per fer-hi negoci torna a contrastar amb la dada espanyola equivalent: un 78,7%.
Respecte a l'entorn polític, més de la meitat dels empresaris, gairebé un 53%, creuen que la prioritat del govern per als pròxims mesos ha de ser assegurar el creixement econòmic.