Rècord exportador

L'evolució de l'economia a Barcelona en aquests darrers mesos mostra un to clarobscur on, utilitzant el tòpic, es pot veure el got mig ple o mig buit. Un estudi elaborat per l'Ajuntament de la capital catalana revela que alguns grans indicadors, com ara el comerç exterior, han experimentat un repunt significatiu en el darrer any. Enfront d'aquesta tendència també s'aprecia una reducció en l'atur registrat a la ciutat. Ara bé, quan es llegeix aquesta xifra al detall, es constata que aquest descens se sustenta en un model de contractació basat, sobretot, en la temporalitat. Les dades macro, en resum, apunten a un escenari de recuperació, que quan baixa de pla i se situa en el de l'economia real, però, es desdibuixa.

En termes d'activitat, l'informe mostra que durant el 2015 el volum d'exportacions al conjunt de la demarcació de Barcelona va créixer un 6,1%, un percentatge més elevat que la mitjana catalana (+5,9%) o espanyola (+4%). Des del punt de vista econòmic aquestes vendes a fora van sumar 50.057,4 milions d'euros, el còmput més alt des del 2000. En termes comparatius, les exportacions que es generen al voltant de la capital catalana representen el 20% del total de les de l'Estat. Per sectors, el químic, l'automoció i els béns d'equip i maquinària són els més dinàmics en aquest sentit. Pel que fa als territoris receptors d'aquests béns, majoritàriament s'adrecen a la Unió Europea (61,9%), on les vendes han crescut un 7,2% en un any. Ara bé, hi ha mercats més secundaris on l'increment de les exportacions ha estat, però, més brusc, com és el cas de les que van dirigides a l'Amèrica del Nord (+16,3%), Àsia (+14,9%) i l'Amèrica Llatina (+9,4%). Tot indicador, però, s'ha de contextualitzar. I l'estudi ho fa, recordant que les importacions al conjunt de l'àrea de Barcelona van experimentar un increment paral·lel del +8,2% fins situar-se en els 62.491,7 milions d'euros. Per tant, el balanç comercial –la diferència entre el que es ven i el que es compra a fora– de la demarcació és negatiu, tot i que s'ha reduït 1,4 punts en un any.

Un dels altres paràmetres als quals la prospecció presta més atenció és el recorregut que ha fet el mercat laboral a la ciutat en un any. I la primera dada a ressenyar és la de la taxa d'atur –un 13,3% al quart trimestre del 2015–, que ha baixat 3,1 punts en 12 mesos, i continua bastant per sota de la de Catalunya (17,9%) i la de l'Estat (21%). També es fa una comparativa sobre la incidència que té la falta de feina per territoris, a partir d'un valor de referència com és el percentatge de desocupats respecte de la població en edat de treballar. La mitjana de Barcelona del mes de març passat era del 8,4%. Els districtes que estan per sota de la ràtio són Sarrià-Sant Gervasi, l'Eixample, les Corts i Gràcia, tots ells amb nivells de renda de la franja alta. Per contra, Sant Andreu, Ciutat Vella o, sobretot, Nou Barris, tenen un atur que desborda la mitjana.

Barcelona, però, no s'escapa del debat genèric sobre en quins fonaments se sustenta aquesta recuperació estadística del mercat laboral. I què diuen les xifres? Doncs que el 2015 es van signar a la capital 927.498 contractes de feina dels quals, però, només 123.231 van ser indefinits (13,3% del total) i els 804.267 restants (86,7%), temporals. Pel que fa a la seva durada, els resultats són categòrics, ja que quatre de cada deu d'aquestes contractacions són per un mes de durada, o menys. La temporalitat s'imposa.