Empresa
Inquietes i invisibles
Dones del món de l'empresa de l'Anoia han constituït UEA Inquieta, una comissió específica de la patronal de la comarca
La compaginació de l'activitat professional amb la vida familiar, la racionalització dels horaris o la manca de visibilitat són algunes de les problemàtiques a què s'enfronta el col·lectiu femení
Només 3 dels 26
membres a la junta
de la Unió Empresarial de l'Anoia són dones
El de l'empresa és un món essencialment masculí, tant en percentatge de presència en càrrecs directius com en visibilitat. Sense bandera feminista, ni reclamant quotes ni paritat, amb la intenció de treure la capa d'invisibilitat a les dones empresàries i directives de l'Anoia, la patronal de la comarca ha estrenat una secció que les aplega. En l'agenda, també tenen treballar per la formació, per la reforma horària i per la conciliació de la vida laboral amb la familiar.
Conciliació
Aquest és, de fet, un dels grans reptes a què s'han d'enfrontar unes dones a qui, a més, la societat atorga el paper de principals responsables de les tasques de la llar. I és el primer tema que surt en una conversa que mantenim amb sis de les divuit dones que formen el grup tractor d'UEA Inquieta, que és el nom amb què s'han constituït com a comissió de la Unió Empresarial de l'Anoia. Obre foc la gerent de l'entitat, Paula Arias, que reconeix que ha hagut “de fer molts sacrificis” i que “és dur”, tot i que la dedicació que li exigeix el càrrec no la fa sentir “mala mare”: “L'important és la qualitat del temps que passo a casa.” En aquest sentit, Arias lamenta: “Moltes vegades, et sents jutjada per les mateixes dones.”
Elisabet Seuba també veu “una difícil combinació” en la família, l'esport i el dia a dia de l'acadèmia d'idiomes que va obrir a Igualada després de passar nou anys als Estats Units. Va arribar-hi per internacionalitzar Paellador, les paelles precuinades elaborades per l'empresa igualadina Meritem.
Stephanie Marko va fundar fa cinc anys l'empresa Stikets, dedicada a la venda en línia d'etiquetes, amb l'objectiu que els treballadors poguessin conciliar la vida laboral amb la familiar. Així, comencen la jornada laboral després de deixar els nens a l'escola i l'acaben just per anar-los a buscar a les 5. La clau és que “tot s'adapti a la família” i que el treball en línia permet completar feines des de casa.
Reforma horària
Totes sis defensen que la racionalització dels horaris, acostant-los als hàbits europeus, milloraria la qualitat de vida de tothom, dones i homes. Ara per ara, com exemplifica Paula Arias, “si arribem a casa a les 8 del vespre és perquè l'entorn convida”. En la mateixa línia, Elisabet Seuba explica que el 90% dels alumnes els té entre les 5 de la tarda i les 10 de la nit i que els últims alumnes “estan molt cansats”.
Marta Calzada, copropietària de la immobiliària Finques Rambles, reconeix que feia jornades laborals llargues amb què se sentia “malament com a mare”. Ara, fa jornades intensives, dinant a la feina, i tenen l'objectiu d'anar avançant l'hora de tancament, que, de moment, és a les 8 del vespre. L'economista i assessora Eva Panicello creu que “és una qüestió d'educació”, però adverteix que “el canvi costa molt”. En tot cas, considera que cal “canviar la mentalitat, no tant de seguir un horari com d'enllestir la feina”.
Invisibles
L'enginyera industrial Inés Lumbreras explica que a classe eren només cinc noies, però que totes cinc van acabar la carrera. Una prova que les dones tenen “una forma de treballar amb molta implicació”. Lumbreras constata que el de l'enginyeria també és un món molt masculí i que als clients “se'ls fa estrany tenir una enginyera al davant”. “Si tens un home al costat acabes sent invisible”, diu.
Eva Panicello sosté que “una dona, per arribar al mateix lloc que un home ha de treballar molt més”. Va ser l'única dona directiva d'una gran empresa i, com Lumbreras, opina que de vegades si que són invisibles. Va plegar i va crear amb una sòcia un servei d'assessorament a emprenedors i empreses i també ha creat, amb altres socis, una marca de roba esportiva que omple un forat que hi havia al mercat de roba per a dones ciclistes, com ella. Panicello aplica a UEA Inquieta un proverbi africà: “Si vols anar ràpid, vés sol; si vols arribar lluny, vés acompanyat.”
Stephanie Marko posa en evidència que, sovint, “darrere d'un home empresari hi ha una dona”. Marta Calzada, copropietària de l'empresa amb el seu marit, ho subscriu i raona que moltes empreses de la zona són familiars però que l'home és el més visible. Calzada creu que les dones són “més practiques i més expeditives i ells tenen més temps per fer-se visibles”.
Amb accent de dona
L'optimització del temps apareix com un dels valors de la dona en l'empresa. Marko exemplifica: “Quan ets una dona i tens fills vas per feina. Les reunions són molt més curtes, perquè tens mil coses a fer i sempre estàs mirant el rellotge.” Eva Panicello hi afegeix que són“resolutives” i tenen “visió a llarg termini”: “Som planificadores.” Paula Arias conclou: “No ens podem equivocar i voler pensar com homes, perquè perdrem allò que aportem a les organitzacions.”