Jordi Gual substitueix Fainé com a president de CaixaBank
El fins ara màxim responsable havia de triar entre la presidència del banc o de la Fundació La Caixa, càrrec que finalment ha triat
Gonzalo Gortázar es mantindrà com a primer executiu
Saba nova i relleu iniciat. Finalment l'economista Jordi Gual substituirà Isidre Fainé al capdavant de la presidència de Caixabank, segons van confirmar anit a darrera hora fonts de l'entitat financera, que guardaven amb gelosia un secret que havia aixecat algunes especulacions i que poc a poc s'anava desvetllant. Isidre Fainé i Casas (Manresa, 1942), president del primer banc català des que el 2007 va substituir en el càrrec Ricard Fornesa, presidirà la Fundació Bancària La Caixa, accionista que controla CaixaBank a través de Criteria CaixaHolding, la societat d'inversions en sectors estratègics que també presidirà. Per la seva banda, Jordi Gual, nascut el 1957 i amb diferents càrrecs dins l'entitat, en serà el president no executiu del banc, segons estableix la normativa que ha forçat el relleu.
De fet, Fainé, que ara es mantenia com a president tant de CaixaBank com de la Fundació Bancària La Caixa, es quedarà amb aquest segon càrrec en compliment de la normativa aplicada pel govern espanyol i imposada pel Banc Central Europeu, que li impedia compatibilitzar ambdues presidències més enllà de demà, dia 30 de juny.
Fonts de l'entitat van destacar anit que Gonzalo Gortázar, conseller delegat de Caixabank des del 2014, es mantindrà com a primer executiu de l'entitat. És previst que el relleu en la presidència del banc, que ja hauria estat autoritzada tant pel Banc Central Europeu com el Banc d'Espanya, es materialitzi en qüestió de setmanes.
Jordi Gual, nascut el 1957, era l'economista en cap del servei d'estudis de l'entitat bancària i havia ostentat també el càrrec de director general d'estratègia i responsable d'economia del grup. Professor de l'IESE, philopophiae doctor (PhD) en Ciències Econòmiques per la Universitat de California-Berkeley i doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona, ha format part d'organismes de renom com ara el Center for Economic Policy Research (CEPR) de Londres o del consell de l'European Corporate Governance Institute (ECGI). A més, en diferents etapes de la seva carrera ha treballar com assessor econòmic sobre polítiques de competència de la Unió Europea (anys 2002 a 2005) i com a assessor econòmic d'alts càrrecs de la UE (1994 a 1996), segons resa el seu perfil acadèmic. Un perfil ben valorat, des d'Europa, per substituir Fainé.
LA XIFRA
LA DATA
La penúltima sortida d'Isidre Fainé
Marga morenoEl fins ara president de la Fundació La Caixa i de CaixaBank ha esperat fins a l'últim minut per definir el seu futur dins del conglomerat financer català. La decisió està presa, ni que hagi estat a contracor i per manament directe de les autoritats financeres europees i s'ha fet esperar, quan altres coetanis seus han anat triant o directament jubilant-se.
Nascut per manar, és més que probable que aquest manresà de 74 anys hagi meditat bé des d'on pot tenir més influència al grup de les torres negres de la Diagonal. I si ha triat la fundació és perquè considera que hi farà més bona supervisió.
Serà un canvi d'era, però la tria d'alguna manera té una lògica, i és que resulta més fàcil de transmetre un relleu a la presidència del banc, on ja hi ha un conseller delegat, Gonzálo Gortázar, amb funcions executives, que no pas al teòric cim del grup. Menys moviment de fitxes i el control global assegurat. També, un retir daurat en una de les seves obsessions, l'obra social, que gestiona els ja històrics 500 milions anuals que hi ha dedicat l'entitat de forma obstinada durant gairebé tota l'última dècada, contra el vent de la crisi. Fainé s'hi ha esmerçat des de les seves conviccions morals, de forta base religiosa, una actitud que per a molts és encomiable i per a altres deriva en el paternalisme. Molts recorden el moment en què, parlant de l'atenció a la gent gran, se li va trencar la veu durant una roda de premsa de presentació de resultats.
Isidre Fainé ha tingut gran habilitat per tractar amb governants de tota mena, tant a Catalunya com a Espanya. Exemple de discreció absoluta, n'hi ha que el dibuixen com el màxim poder fàctic del país. El que no se li pot negar és haver sortit il·lès del perill de tacar la mala imatge del grup, on ha sabut reconduir situacions tan diverses com l'escàndol de les preferents, els diferents conflictes amb les hipoteques i fins i tot la permanència de la infanta Cristina de Borbó entre els càrrecs de responsabilitat del grup financer.